Finançament singular i/o condonació de deute

Els acords polítics que han fet possible que el socialisme governi actualment a Madrid i a la Generalitat inclouen molts aspectes econòmics. Un és la revisió del sistema de finançament autonòmic, per passar a un tipus de tracte singular, i l’altre la condonació del deute.

En l’anomenat finançament singular es pretén sortir del sistema de règim comú, però a cada passa que es fa per definir-lo, sorgeixen veus irades de les comunitats subsidiades i dels catalanòfobs, entre els quals més socialistes dels que tocaria. Ja es veurà en què acaba. Tampoc sabem si condonar el 20% del deute amb el FLA, que a Catalunya significaria rebaixar en uns 15.000 milions el deute de la Generalitat i un estalvi de 1.300 milions d’interessos anuals, arribarà a bon port.

La condonació no deixa de ser com una mena de transferència de recursos des de l’Estat cap a les comunitats autònomes endeutades. Les previsibles reticències i denúncies de tracte de favor cap a Catalunya (líder en deute juntament amb el País Valencià) són objectivament fum i soroll, perquè s’aplicaria a totes les comunitats amb idèntic percentatge. L’actuació té molts atributs positius: beneficia qui està infrafinançat per prestar els seus serveis i fer les seves inversions (ningú no s’endeuta per gust, sinó per necessitat, que fer-ho costa diners i hipoteca la capacitat financera del futur), legalment és fàcil d’implementar, no afecta la posició de deute extern de l’Estat i, també, l’Estat s’ho pot permetre.

A part de ser el resultat de les necessitats de l’aritmètica parlamentària, els compromisos del socialisme espanyol amb el finançament i la possible condonació de deute, també poden representar un reconeixement de la injustícia d’un model caducat fa anys i crònicament extractiu per Catalunya. Veurem si es passa del reconeixement del problema a una reparació parcial del passat i a un tracte més just de cara al futur.