Els que conduíem beguts

Potser només sondegen la ciutadania com fan altres vegades quan volen legislar sobre qüestions que poden aixecar polseguera perquè els interessos encreuats són molts i molt diversos. El cas és que parlen i fan parlar de la possibilitat d’endurir les sancions a qui condueixi sota els efectes de l’alcohol i altres drogues. La veritat és que, amb les dades a la mà, no sé a què esperen. Beure alcohol i conduir ha de ser incompatible i la tolerància amb el consum dels que agafen el volant ha de ser zero. Hi ha una generació que ho podem dir per experiència. No cal fer més proves. Incompatible i tolerància zero com per a un paleta que s’ha d’enfilar a la bastida i treballar al teulat o per a un policia que ha de patrullar amb armes. Els que som de generacions per les quals beure i conduir era “cosa d’homes” sabem prou bé de què parlem. L’alcohol i la velocitat eren dos dels rituals lligats al creixement, a les ànsies de llibertat i a la persecució del món dels adults. Vàrem conviure perillosament amb velocitat i alcohol des de l’adolescència. Com deia l’àvia Neus, cadascú se sap lo seu. He anat gat amb bicicleta. He anat gat amb Mobylette. He anat gat amb Lambretta. He anat gat amb 600. He anat gat amb Panda. He anat gat amb R5 i he anat gat amb Golf. No és una targeta de presentació elegant, però és molt compartida els setanta i els vuitanta. No anàvem com generals de divisió, però hi sobrava esperit de vi. Hi sobra tot. Els que conduíem beguts ho sabem prou bé.