Lletra petita
Necessitem els joves
“El rebuig que s’hauria d’esperar entre els joves que van créixer amb el procés s’ha dirigit cap als adults que els van dir que la independència era a tocar
Els informes estadístics diuen que en deu anys el sentiment de catalanitat s’ha desplomat, sobretot entre els més joves. D’entrada podem pensar que una part de culpa la té la repressió estatal, però precisament en el cas de les franges de menor edat aquesta explicació genera alguns dubtes. El jovent sempre ha estat, i ho ha de ser, de caràcter rebel. Revoltar-se contra l’autoritat té una base biològica, per les transformacions dràstiques que es produeixen en el cervell humà en aquesta etapa. Per tant seria lògic pensar que a més repressió i autoritarisme per una banda, més reacció de rebel·lia per l’altra. Llavors, si les enquestes diuen el contrari potser és perquè el qüestionament i rebuig que s’hauria d’esperar entre aquests joves que van créixer amb el procés s’ha dirigit precisament cap als adults que en un determinat moment els van dir que la independència era a tocar. Si ens posem a la seva pell es fàcil d’entendre que després d’haver anat a totes les manifestacions, d’haver dormit en col·legis per defensar les urnes l’1 d’octubre, després d’haver col·lapsat l’aeroport i la frontera a la Jonquera, i d’haver-se mobilitzat a Urquinaona... després de tot això no es van complir les expectatives, ni Europa ens mirava –o ens mirava i tant li feia– ni hi havia estructures d’estat, ni encara menys una solució màgica per poder pactar res amb Espanya. Els van prometre un país nou, però aquells que havien de tirar endavant un projecte que il·lusionava han acabat reproduint els pitjors vicis de la política espanyola: el partidisme, l’amiguisme, la confrontació superficial i gratuïta, i l’estratègia infantil de tancar debats amb arguments tan penosos com el patètic “i tu, més”. Ara bé, el sentiment catalanista pot haver decaigut i les manifestacions ja no són el que eren, però l’independentisme encara hi és, s’acabarà refent i faria bé de tornar a buscar l’empenta dels joves. Són, per la part que els toca, els que més ganes tenen de canviar el món, encara que ara mateix tinguin prou feina a poder-lo entendre.
