L’encens i Hernán Cortés

Cap al 1517, els colons espanyols a les illes del Carib van començar a sentir rumors sobre un poderós imperi situat en algun lloc del centre continental mexicà. Només quatre anys després, la capital asteca era una ruïna fumejant, l’imperi asteca era cosa del passat i Hernán Cortés senyorejava un nou imperi espanyol a Mèxic. L’arribada dels espanyols va ser l’equivalent d’una invasió extraterrestre. Quan Cortés i els seus homes varen desembarcar a les assolellades platges del que actualment és Veracruz, va ser la primera vegada que els asteques es van trobar amb un poble completament desconegut. Tenien molts pèls facials. Alguns tenien els cabells del color del sol. I feien una pudor horrible. (“La higiene dels nadius era molt millor que la dels espanyols. Quan els espanyols van arribar a Mèxic per primera vegada, se’ls van assignar nadius portadors de cremadors d’encens per acompanyar-los on fossin. Els espanyols varen pensar que es tractava d’un senyal d’honor diví. Ara sabem, per fonts dels nadius, que van trobar insuportable l’olor dels nouvinguts.” Harari)