Política sense falsedats amb la immigració

La immigració no és necessàriament un problema, però sí que és un repte global davant el qual els governs i la societat en el seu conjunt han d’intervenir des d’una vessant doble. D’una banda, atenent el drama social que sovint hi va aparellat; només cal veure les condicions en què arriben els nouvinguts després de caure en mans de les màfies. De l’altra, impulsant polítiques valentes en lloc d’amagar el cap sota l’ala i deixar camp lliure a l’apropiació del relat que fan la dreta i la ultradreta. El repte no se superarà amb la propagació de notícies falses sobre la xifra real de persones que es volen instal·lar aquí, tampoc vinculant de manera demagògica la immigració amb la delinqüència. I en aquest sentit, les xifres oficials són contundents per a qui les vulgui acceptar. El gener d’aquest any hi havia 8,8 milions de persones residents a l’Estat espanyol nascudes a fora, un 18,1% de la població total, un punt més que el 2023. Persones repartides de manera molt desigual a les diferents comunitats autònomes; un 24%, a Catalunya. Pel que fa a la delinqüència, no existeix una correlació entre l’increment de la criminalitat i l’increment de la immigració, inventar-la només serveix per crear alarma social. Primer cal tenir en compte que si els índexs de criminalitat fan constar la ciutadania estrangera del delinqüent, no significa necessàriament que sigui un immigrant, ni tampoc irregular, sinó que es tracta d’un ciutadà que no és espanyol i que pot ser de la UE i estar regularitzat. Les fonts oficials certifiquen, d’altra banda, que més del 70% dels delictes els cometen ciutadans espanyols; la resta, ciutadans d’altres països de la UE o d’altres continents. Fins aquí la fotografia real del repte. Pel que fa a les polítiques, Alemanya aplica des d’ahir controvertits controls fronterers per detectar persones no regularitzades, eliminant la lliure circulació i desoint les crítiques dels països veïns. El govern espanyol, en canvi, ha optat per aprofundir el diàleg amb el Senegal, Mauritània i Gàmbia per treballar el repte també en origen. La fórmula no és senzilla però sí urgent: cal ser exigents amb els governants i alhora rebutjar la por, l’odi i la demagògia, que no porten a res de bo.