L’independentisme continua sent el moviment social més potent d’Europa

Celebrar el dia que vam perdre la nostra llibertat indica que no ho volem oblidar i que la voldrem recuperar. Si no ho hem aconseguit encara és perquè la brutalitat de Castella ho ha impedit reiteradament. El 2017 vam pensar que, en el context de la UE, Espanya no podria recórrer a la violència i això permetria una solució democràtica. Però Madrid va enviar 10.000 policies i les imatges van fer la volta al món. Des de llavors, han gastat ingents recursos per combatre l’independentisme: amb una repressió policial i judicial sense precedents a Europa; amb espionatge il·legal; amb un atac mediàtic constant i, fins i tot, amb l’operació Catalunya. Així han espantat i dividit els partits independentistes fins que han aconseguit que el PSC arribi a la Generalitat (amb el suport d’un partit independentista!). I volen fer creure que ara hi ha una altra majoria social. Però tothom sap que això té una altra explicació: la violència política espanyola ha fet que els partits independentistes fessin passos en fals, cosa que els ha desacreditat molt i ara hauran de fer autocrítica. Però, a banda dels partits, l’independentisme social tira endavant com el moviment més potent d’Europa, atès el seu poder de convocatòria gairebé impertorbable malgrat totes les vicissituds. Aquest 11-S, una multitud ha tornat a sortir al carrer a Tortosa, Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona, per denunciar que Catalunya podria no ser una regió pobra si disposés dels recursos que Espanya li espolia colonialment. L’independentisme haurà de dissenyar la manera d’autodeterminar-se, sabent que la democràtica Espanya farà ús de la violència per tractar d’impedir-ho, i sabent que la democràtica UE podrà tornar a mirar cap a una altra banda. Però, si la gent hi és, el projecte independentista seguirà endavant i, per a Espanya i la UE, cada vegada serà més difícil evitar que els catalans decidim democràticament.