Referèndums a Escòcia i a Catalunya

Avui es compleixen deu anys del referèndum per a la independència celebrat a Escòcia de manera pactada amb el govern britànic, i les similituds i diferències amb el Procés català són evidents. La primera constatació és que la independència no va prosperar enlloc, allà perquè el referèndum es va perdre, aquí perquè no se’n va aplicar el resultat. Això sí, totes dues nacions van poder votar, però en el cas català amb tot l’Estat en contra i una repressió policial a peu d’urna que es va acarnissar en persones indefenses. Com tots sabem, el contrast amb el cas escocès no es limita a les penoses condicions amb què vam haver de celebrar el referèndum i la persecució penal que va venir al darrere. El sol fet que al cap d’una dècada el Parlament escocès pugui debatre sense entrebancs la conveniència de buscar noves vies per repetir la consulta ja deixa en molt mal lloc la suposada democràcia espanyola. Aquí encara hi ha temes que incomoden l’Estat, fins al punt que sempre intenta torpedinar-los, ja sigui la independència, ja sigui la corona. I un Parlament on es nega el dret a parlar no es pot considerar integrant d’una autèntica democràcia.

És lògic que un estat sigui refractari a prescindir de territoris annexionats; el que no entra en els paràmetres democràtics moderns, però, és que es criminalitzin idees polítiques i es bloquegi l’exercici del dret a l’autodeterminació que tenen tots els pobles. En aquest sentit, la comparativa històrica també és del tot eloqüent: els escocesos, igual que els catalans amb les tropes borbòniques, van batallar amb els anglesos, però ells van gaudir d’una independència llarga fins que va desembocar en una negociació per a la formació de la Gran Bretanya, el 1707. El sentiment nacionalista hi ha estat sempre latent, ara atiat per la pèrdua de llocs de treball i l’augment de la inflació provocada pel ‘Brexit’. Per això l’exlíder de l’SNP Alex Salmond insisteix, en l’entrevista que publiquem avui, que el seu país tornarà a ser independent i hi posa horitzó: en els propers deu anys. En tots dos casos s’ha perdut una majoria suficient al Parlament, per això, tal com apunta ell, cal treballar per recuperar musculatura política i social.