Opinió

Descens notable

Damià Bardera lamenta que cada cop s’ensenya menys a les classes

Ha començat un nou curs esco­lar. Això porta a enllus­trar propòsits i a un munt de debats i tertúlies sobre l’ambi­ent als cen­tres edu­ca­tius, sobre els nivells i les ganes dels alum­nes i els docents, també dels pares. Un sen­ti­ment fla­grant ens uneix a tots: pre­o­cu­pació. L’escrip­tor empor­danès i pro­fes­sor de filo­so­fia en un ins­ti­tut Damià Bar­dera va apro­fi­tar dilluns els set minuts d’entre­vista que li van con­ce­dir a Els matins de TV3 per posar de mani­fest el sidral que veu des de l’aula i que explica més a fons en un lli­bre titu­lat Incom­petències bàsiques. Crònica d’un des­ga­vell edu­ca­tiu. Diu que les noves pro­pos­tes edu­ca­ti­ves són com una extensió del casal d’estiu, entès com un espai de lleure infi­nit, i que no se sent gens còmode en aquest dis­ba­rat que s’ha ins­tau­rat. Bar­dera, que escriu con­tes, assa­jos, arti­cles, micro­re­lats, per volun­tat artística, hau­ria pre­fe­rit no haver d’escriure aquest lli­bre, però ho ha fet “com una espècie d’impe­ra­tiu moral”, en la línia de Kant. Adver­teix que “la situ­ació no pinta gens bé” i que aquest des­ga­vell que els pro­fes­sors han nor­ma­lit­zat “costa molt d’expli­car a fora”. Dis­crepa de la nor­ma­tiva que imposa una meto­do­lo­gia basada en l’acom­pa­nya­ment i lamenta que cada cop s’ense­nya menys a les clas­ses. Per­cep molta des­con­fiança envers el pro­fes­so­rat i reclama dema­nar més opinió als pro­fes­sors que ja estan jubi­lats. Fa una crítica punyent als peda­gogs que no han estat mai a la trin­xera, però en salva Gre­go­rio Luri, que just acaba de publi­car el lli­bre Pro­hi­bido repe­tir. En una entre­vista d’aquesta set­mana a La Van­guar­dia, aquest repu­tat i admi­rat peda­gog que defensa afer­ris­sa­da­ment la memo­rit­zació, con­si­dera que tot el que sona a esforç queda rele­gat a l’escola antiga. Dona molta importància a ense­nyar els alum­nes a situar un text en el seu con­text, i per això creu que tots els mes­tres hau­rien de ser pro­fes­sors de llen­gua: “El pro­fes­sor no és un acom­pa­nyant, és el pro­ta­go­nista de l’aula. Els nens no han de lle­gir El Qui­xot, però el mes­tre sí.” Quan li pre­gun­ten en què cen­tra­ria la for­mació de mes­tres, diu: “No s’hau­ria de con­trac­tar cap interí que no fos capaç d’escriure un text de 2.000 parau­les sobre un tema d’actu­a­li­tat.” Amb pro­fes­sors així pot­ser Miss Cata­lu­nya sabria dir alguna cosa decent sobre el des­cens de la nata­li­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia