Subvencions amb rigor, injúries inexistents

El Plan de Acción por la Democracia aprovat pel Consell de Ministres no és, com pretén el PP, el pitjor atac a les llibertats d’ençà de Franco ni tampoc respon al nom amb què pomposament l’ha batejat la coalició formada pel PSOE i Sumar. Entre altres coses perquè, fins que es desenvolupi la redacció i s’intenti aprovar en un Congrés de complicades majories, tan sols és una declaració d’intencions amb alguns encerts i algunes inquietuds. La voluntat de regular amb criteris clars i despolititzats la distribució de subvencions als mitjans de comunicació, també als pseudomitjans, tal com els descriu el president espanyol, Pedro Sánchez, seria un pas interessant per posar fi al clientelisme actual. El compromís de desplegar-ho porta implícit el reconeixement que fins ara tots els governs han pogut emprar aquest instrument per domesticar els periodistes, fins i tot garantir la continuïtat de capçaleres digitals sense una propietat empresarial clara i amb interessos allunyats del periodisme. Una mesura higiènica sempre que es faci amb respecte escrupolós al dret a la llibertat d’expressió. Per això caldria afinar molt a l’hora de tancar una redacció per evitar, com ha passat amb altres iniciatives legislatives, que posteriors interpretacions judicials perverteixin l’objectiu inicial. Remenar la llibertat d’expressió és com una operació a cor obert: segons què toquis pots deixar el pacient encara pitjor. En aquest sentit fa feredat imaginar què podria fer un hipotètic govern de la ultradreta amb una eina així a les mans. Pel que fa a la despenalització de les injúries a les institucions, resulta desconcertant la diferent velocitat que PSOE i Sumar volen adoptar. Sobretot pel que fa a la despenalització de les injúries a la corona, un tema que la Unió Europa ja ha instat en diferents ocasions a posar al dia seguint, per exemple, el camí de Bèlgica, que en adonar-se de la vigència de l’article al seu Codi Penal va afanyar-se a derogar-lo sense més dilacions. Més consens hi ha pel que fa a la derogació dels delictes d’ofensa als sentiments religiosos, fora de lloc en un estat laic i que han estat aplicats fins ara fent el joc a associacions ultracatòliques i assumint absurdament que els sentiments són tangibles.