Illa i el pujolisme

Sal­va­dor Illa és el més llest de la classe, bàsica­ment per incom­pa­rei­xença dels rivals. Men­tre ERC es va fent bocins en l’enèsima lluita caïnita i ara els comis­sa­ris polítics estan més calla­dets o han mar­xat a casa. I men­tre a Junts fa ver­go­nya ali­ena el sec­tor dels para­cai­gu­dis­tes de l’1 d’Octu­bre i és incapaç de veure que el que han de fer és tor­nar a ser el que són, això és Con­vergència, Illa ha fet tor­nar Jordi Pujol al des­patx del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Pujol és reha­bi­li­tat per mitjà d’un soci­a­lista, fet que s’ha lle­git com una res­ti­tució simbòlica, però que s’ha de lle­gir també com una robada de car­tera al món con­ver­gent.

És veri­tat que l’excon­se­llera d’Exte­ri­ors Victòria Alsina, d’ADN con­ver­gent, va ser la pri­mera que va con­vi­dar Jordi Pujol a un acte ofi­cial l’any 2022. Com és veri­tat que el govern d’Artur Mas va tan­car-li l’ofi­cina d’expre­si­dent i li va reti­rar la pensió vitalícia i tota hono­ra­bi­li­tat. Però 10 anys després, Illa es reu­neix amb Pujol. És veri­tat que ho fa en el marc de les tro­ba­des amb els expre­si­dents que van arren­car la set­mana pas­sada amb José Mon­ti­lla. Però amb Car­les Puig­de­mont no té pre­vist reu­nir-s’hi. Cosa que demos­tra encara més la inten­ci­o­na­li­tat del pre­si­dent.

“El mis­satge és de con­tinuïtat més enllà de qui ocupés les dife­rents res­pon­sa­bi­li­tats ins­ti­tu­ci­o­nals”, va jus­ti­fica la por­ta­veu del govern, Sílvia Pane­que. Illa, tar­ra­de­llista, se sap per­fec­ta­ment la relació d’amor-odi que van tenir Josep Tar­ra­de­llas i Jordi Pujol des que l’un era pre­si­dent a l’exili i l’altre, el gran valor de l’inte­rior. I sabien la importància política de cadascú, mal­grat les tiban­tors polítiques i per­so­nals. I Illa coneix la història i l’ajut que, mal­grat tot, va donar Pujol a Tar­ra­de­llas. Però, en el fons, el que hi ha és la volun­tat d’arros­se­gar una part del seu elec­to­rat tra­di­ci­o­nal.