El paradís de les terrasses

Entre l’amor i l’odi no hi ha un punt intermedi. S’estima o s’odia. Es desitja amb totes les forces o es rebutja sense remordiments, al límit del menyspreu feridor. Habitualment, el destí de tant sentiment contraposat són les persones, però passa també amb les coses i les activitats humanes, que de colors, aplaudiments i xiulades n’hi ha per a tots els gustos. Passa, per exemple, amb les terrasses. Ai, les terrasses de bars i restaurants, quanta devoció i quant d’odi!

En un lloc com Barcelona, a mig camí entre el parc temàtic del riure i la ciutat de màxima exigència que matina cada dia per anar a la feina, té plena lògica que el funcionament a tot drap de taules i cadires de quasi 7.000 terrasses de carrer generi un debat viu sobre el ser o no ser, l’alegre viure o el dormir.

La qüestió a resoldre és si tant de gaudi –el dels clients– mereix tant de càstig per part dels veïns, condemnats a tancar portes i finestres si no volen viure enmig de l’insofrible dring de copes, culleretes de cafè, veus i crits d’altres. Que el soroll que no sent mai l’orella pròpia acaba convertint-se per a l’orella aliena en un borinot eixordador, un càncer.

Hi ha algú disposat a posar remei a aquest debat de l’enfadós. Des de la doble condició de patidors i clients –qui no ha segut mai en una terrassa a prendre tranquil·lament qualsevol cosa?–, la gent de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha empès una campanya que, sota l’enunciat Volem terrasses que ens deixin viure, pretén tirar endavant una nova regulació municipal d’aquesta pràctica. Hi ha un fet clau en la pretensió de la FAVB, i és la primera part de l’enunciat de la seva campanya, el Volem terrasses, que ja exposa la intenció dialogant de l’organització de no plantejar cap guerra al sector de la restauració. Ara bé, quan els veïns afegeixen que volen viure, ja avisen que allò que no pot ser és que bars i restaurants visquin d’un model de negoci expansiu que comporta el no viure dels altres.

És per això que els ciutadans de Barcelona han d’estar atents aquests dies quan surtin al carrer, no per buscar una terrassa i seure-hi a fer-hi una consumició, sinó per localitzar una de les meses de la FAVB on es recullen signatures per tirar endavant la seva proposta de nova normativa. Es necessita el nom i la firma de 15.000 barcelonins per portar al ple una iniciativa popular que pugui convertir-se en norma. La recollida de signatures es troba aquests dies en plena ebullició i també èxit d’acollida, com ho demostren els 200 suports recollits en només dues hores a la Rambla del Poblenou, la setmana passada.

Entre altres coses, els veïns demanen que abans de donar el permís a una nova terrassa es faci un estudi previ de l’impacte del vetllador entre el veïnat. Es vol que el control que exerceix l’Ajuntament sobre els locals sigui efectiu i que acabi la impunitat d’establiments amb 15 sancions als quals no els passa res. Ara que està de moda parlar dels reincidents, i de la manera de combatre’ls, tindria tot el sentit fer-ho en tots els àmbits, i que si a algú li estiren un mòbil mentre està distret assegut en una terrassa, que almenys aquesta sigui d’un establiment que respecti les ordenances, encara que després atraqui els clients en presentar-los el compte. Però això ja seria un altre tema.