Cobejança

Els cata­lans tenim grans vir­tuts, però en política des­gra­ci­a­da­ment som indi­vi­du­a­lis­tes i som lluny de la uni­tat. Tot per orgull i enveja, per fer entre­ban­car els altres perquè no puguin ser els cap­da­van­ters d’un procés mal­ba­ra­tat entre enve­ges i altres epítets fruit d’una cobe­jança mal com­por­tada dins d’un mateix par­tit, Esquerra Repu­bli­cana. Un exem­ple que no podem obviar són els cul­pa­bles de la dava­llada naci­o­na­lista, amb polítiques fora de tot con­text. La guerra dins del par­tit no fa més que engran­dir els espais de rup­tura. Foc nou i vida nova. Adeu a Marta Rovira i un de més gran, Jun­que­ras. Les llui­tes inter­nes tri­guen a cica­trit­zar. Men­tres­tant, cal dir que recu­pe­rar el que s’ha per­dut reque­rirà anys de paci­ent espera. Donar suport a Illa ha estat la gota que ha fet ves­sar el got. Un espa­nyo­lista, un boti­fler a favor del 155 que ha con­fi­gu­rat un govern de gent malalta d’odi en con­tra del nos­tre país. S’ha de ser molt lle­ganyós per no veure qui has votat i a canvi de què. Qua­tre anys de dol i espe­rar que els pac­tes de la men­tida i de la sub­missió es con­so­li­din com un gran engany i que el poble obri els ulls a la veri­tat.