Ho ha tornat a fer

Durant una desena d’anys, el debat ha estat protagonitzat pel procés i les seves derivades, una qüestió no resolta que el nou president de la Generalitat, amb la inestimable ajuda d’Esquerra, dona per tancada quan, segons ell, la proposta socialista ha pacificat Catalunya. Ara s’obre un nou front de debat i la immigració convida a una altra controvèrsia, amb el repte de saber articular un país més inclusiu i solidari.

Un gran desafiament, quan aquí s’encadenen un munt de farcells diferencials: cultural, social, religiós, econòmic i, per acumulació, polític. Res és gratuït en la reconstrucció d’un país que encara té pendent la resolució de la relació amb l’Estat espanyol i que, a més, observa astorat l’ascens de la ideologia ultradretana. Entendre la nova situació és el repte ineludible.

El canvi de paradigma té l’escenari principal a les grans urbs metropolitanes, densament poblades i poc amables amb els canvis socials, on l’esforç de les administracions es fa molt necessari. Per proximitat, els ajuntaments són els màxims implicats en el debat ciutadà. I no es pot jugar amb actituds alegrement insolidàries ni vendre conceptes equivocats d’una realitat que exigeix valentia política.

Fa temps que s’ha definit Badalona com un laboratori de polítiques diverses i disperses, on durant una quarantena d’anys han governat consistoris de tots colors, des de comunistes fins a populars, passant per tot l’arc parlamentari, amb un conjunt d’alcaldes singulars fins a arribar al més singular dels alcaldes, el populista García Albiol, un home de virtuts conegudes que en l’última consulta municipal aconseguí una més que folgada majoria absoluta.

Un batlle de notable alçada –tant pròpia com de l’arbre nadalenc– que es distingeix per una seqüència de conflictes racistes i que no perd ocasió per expressar la militància xenòfoba. Encara calenta la desqualificació que feu dels immigrants amb qui coincidí en un ferri procedent d’Eivissa, ha convidat els seus conciutadans a linxar un pillet marroquí que suposadament atempta contra la propietat privada. “Perdó, no em puc contenir –ha dit–, però [l’actuació dels immigrants] és un puto escàndol..., i nosaltres no podem posar un policia a cada cantonada.” “El que passa a Espanya amb aquesta gent [immigrants marroquins] no té nom”, ha dit Albiol, mentre afirmava que entendria que els badalonins actuessin violentament contra el desconegut, sobretot si és de pell fosca. La ministra Elma Saiz ha anunciat que portarà a l’Observatori del Racisme aquestes declaracions perilloses, però a les xarxes l’alcalde defensa les seves afirmacions i acusa els detractors de no conèixer la realitat.

García Albiol no enganya: es presenta tal com és i pensa. Després, les lectures ja les faran els qui l’escolten. Ras i curt, aquest és el problema, que les posicions xenòfobes són ben vistes per un sector de la població, gent que a Badalona, i a molts altres llocs, tanca els ulls a una societat canviant i culpa l’immigrant de tots els mals. El conflicte és de magnitud i cal una activa actuació militant contra el racisme creixent i la insolidaritat perillosa.