Lletra petita
Inclinar-se davant el rei
“El govern català té el camí planer per desplegar la seva política de retorn a la dinàmica espanyola, amb els independentistes centrats en les seves lluites internes
Aquesta setmana hem vist el president de la Generalitat inclinant-se davant el rei espanyol, en un gest més que simbòlic del nou rumb que emprèn el govern català amb un timó socialista. Des del 2015 que no es produïa aquest acatament a la monarquia, que ve acompanyada per una manifesta voluntat de Salvador Illa de tornar-se a integrar a la rutina de les autonomies espanyoles. Res de nou que no es preveiés quan el PSC es va assegurar els vots per accedir a la presidència de la Generalitat. I més que vindrà, tenint en compte que el nou govern català té el camí planer per anar desplegant la seva política de retorn a la dinàmica espanyola. I vindrà, segurament, sense haver de fer gaire soroll. L’oportunitat li arriba en el moment precís, amb els partits independentistes immersos en els seus propis processos de recomposició. Amb l’atenció molt centrada en les seves lluites personalistes internes, que els acaben absorbint gran part dels esforços. Un procés, però, aquest de recomposició, que no incorpora, amb la màxima rigorositat de reflexió, el que hauria de ser bàsic: on hem errat?, com es refà la unitat independentista?, com recuperem la confiança i el suport de la ciutadania?
Caldrà veure com finalitzen aquests processos interns i quins són els lideratges que en surten reforçats. I, a partir d’aquests lideratges, quines relacions entre partits s’imposen. És clar que les estratègies disperses al Parlament i al Congrés no porten enlloc. Mentre uns collen, els altres amanyaguen. I n’hi ha que collen aquí però amanyaguen allà. I a l’inrevés. Perquè la política independentista s’hauria de fer en tots els àmbits i a tots els nivells si no es vol caure, com ara, en contínues contradiccions. Però de mesells n’hi ha arreu que no perden l’oportunitat d’incidir en els contrasentits del veí, més que analitzar els propis. I mentre l’energia es concentra en aquest xoc de banyes, tal com si fossin bocs, Illa es passeja per les Espanyes anunciant que Catalunya ha tornat al bon camí. I va besant la mà del rei.
