Literatura potent, malgrat tot

Els nivells de lec­tura dels lli­bres en català, sobre­tot les ven­des, estan molt per sota del nivell cre­a­tiu i de la qua­li­tat dels nos­tres escrip­tors i escrip­to­res, però esde­ve­ni­ments com la 42a edició de la Set­mana del Lli­bre en Català, que diven­dres va arren­car a Bar­ce­lona, són pròpies d’un país de vita­li­tat cul­tu­ral indis­cu­ti­ble. Fins al 29 de setem­bre La Set­mana aple­garà 298 expo­si­tors (una xifra rècord), amb 86 case­tes de lli­bre­ries i edi­to­ri­als, i altres espais on es faran prop de 270 acti­vi­tats, una agenda que tal com asse­nyala el mateix sec­tor és per estar-ne satis­fet. No només perquè reflec­teix la con­so­li­dació i pro­jecció d’una de les cites literàries més impor­tants de l’any, sinó perquè demos­tra que no tot està per­dut, encara que tam­poc esti­gui ni de bon tros gua­nyat. És la para­doxa que empeny l’escrip­tura, l’edició, la difusió i final­ment l’adqui­sició de lli­bres en la nos­tra llen­gua, un procés en el qual s’impli­quen de manera incon­di­ci­o­nal els autors, els direc­tors edi­to­rial, els lli­bre­ters i final­ment els lec­tors. Però amb un mer­cat massa petit.

Tot ple­gat redi­men­si­o­nat per una xarxa de bibli­o­te­ques i de clubs de lec­tura que es con­ver­tei­xen en alta­veus i trans­mis­sors d’aquesta amplíssima oferta cul­tu­ral. Però amb una demanda objec­ti­va­ment des­com­pen­sada per la ingent quan­ti­tat de publi­ca­ci­ons i, a con­seqüència d’aquesta com­pe­ti­ti­vi­tat, les nove­tats tenen una vida massa curta a les lli­bre­ries. La pro­jecció inter­na­ci­o­nal també és clara, amb una par­ti­ci­pació reco­ne­guda en fires de pres­tigi com les de Gua­da­la­jara i Frank­furt. En aquesta mateixa línia els res­pon­sa­bles de La Set­mana des­ta­quen la presència de segells de la resta dels Països Cata­lans i per pri­mer cop l’Alguer. Queda molt per fer i amb un estat que no posarà mai les coses fàcils a les altres llengües supo­sa­da­ment coo­fi­ci­als, però el sec­tor demos­tra una tos­suda capa­ci­tat de superar rep­tes, com el de la pandèmia. Actu­al­ment un de cada tres lli­bres es lle­geix en català. I, segons la dar­rera enquesta dels hàbits de lec­tura i com­pra de lli­bres, el 65,1% de la població de Cata­lu­nya de 14 anys o més ha com­prat algun lli­bre (de text o no de text) en els últims dotze mesos.