I si sopem entre setmana?

Faig un experiment ràpid entre els meus amics d’universitat i els pregunto què vindrien a fer al Berguedà. Cap d’ells diu que em vindria a veure. Potser perquè, just abans que comencin a respondre, els demano que ho facin seriosament. N’hi ha un que frisa per pujar a les fonts del Llobregat i fer un bon dinar. Una altra tornaria a una casa rural on va estar fa anys. També hi ha qui s’atreviria a pujar al santuari de Queralt en bicicleta i explorar altres ports de muntanya. Tampoc hi falta la que vol tornar a la Patum i els que associen a l’instant el Berguedà amb el producte de proximitat, la muntanya, el bosc i –sobretot en aquesta època– els bolets.

Els grans al·licients del Berguedà estan tan identificats a l’exterior com dins la mateixa comarca. Bolets, gastronomia, muntanya, cases rurals, ciclisme i Patum. I això és la clau de l’èxit d’un sector, el turístic, que s’ha sabut posicionar cada cop més i millor. Les dades ho demostren: fins al 2023, mai abans tantes persones –gairebé 166.000– havien visitat els recursos turístics de la comarca en un sol any. El rècord era del 2019, abans de la pandèmia, quan s’havien vorejat les 122.000. I aquestes dades, com en tot, hi ha qui les llegirà en positiu i qui ho farà en negatiu. El sector turístic, òbviament, es frega les mans. Com el de la restauració, que ja sol casar-hi. De fet, a la comarca tots dos fan tàndem en una única associació: Hostaleria i Turisme.

Al ramader que es troba el Patrol d’un boletaire al mig del camí mentre pastura no li fa tanta gràcia. Ni al veí de Guardiola que cada cap de setmana, quan torna de treballar, queda encallat en una carretera, la C-16, que no és capaç d’absorbir el volum de cotxes que rep en les operacions sortida i tornada. Això –aquesta doble lectura– passa aquí i a tot arreu. El turisme agrada fins que afecta –negativament– la vida dels que viuen al municipi.

El cas és que, enmig d’un batibull de campanyes de l’administració per atraure i fidelitzar nous turistes, també ressona cada cop més allò de “bé, i per als d’aquí, què?”. Als berguedans també els agrada menjar bé. També frisen perquè arribi aquesta època per anar a buscar bolets. També compten els dies que falten per a la Patum. I també fan mans i mànigues durant tot el dia per tenir una estona de claror per poder sortir a córrer en bicicleta.

Sebastià Prat, vicepresident de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, ho admetia fa pocs dies: “Tendim a pensar i fer campanyes per a la gent de fora i també és important convidar els berguedans a sortir de casa per gaudir-ne.” Ho va dir en la presentació de la campanya de la Cuina del Bolet, que portarà menús amb bolets a una vintena de restaurants de la comarca fins a finals de tardor. La campanya assoleix el punt àlgid cada cap de setmana, però també té una activitat estrella entre setmana: els sopars maridats dels dijous. Tot l’octubre i tot el novembre. Cada dijous, en un restaurant diferent que oferirà un menú maridat amb vins de la DO més propera, la del Pla de Bages. “I per què no ho fan en dissabte?” Perquè els dijous també mengem.