Lletra petita
De la bici als vicis
Visca la bici... malgrat els hàbits, costums i conductes d’una part dels seus usuaris, que no s’aturen en els semàfors en vermell, arriben als passos de vianants a una velocitat que no és de persona i els creuen de manera intempestiva, circulen en paral·lel en carreteres sense visibilitat, creuen les rotondes per l’esquerra o aprofiten fins a l’últim centímetre d’asfalt plegant la bici en les baixades com si fossin Marc Márquez... i ara ploren perquè els multen al Barri Vell de Girona, on fa anys i panys que posen en risc els encara més desprotegits vianants. L’evident fragilitat del ciclista com a usuari de la cinta asfàltica s’ha de traduir en mesures de protecció, però no justifica de cap manera l’exhibició de superioritat moral que fan alguns dels col·lectius que s’erigeixen en representants dels que pedalen. M’evoquen allò de “la calle es mía” que proclamava el Fraga Iribarne ministre postfranquista. La pressió perquè els que (ara) no anem amb bici ens sentim com el dimoni en termes socials i ambientals és insuportable.
No només el problema de l’habitatge està expulsant els ciutadans de la seva ciutat. També la impossibilitat d’accedir-hi amb tot Llucifer motoritzat. Que m’expliqui qui tingui pares o avis al barri vell d’un municipi d’aquests que presumeixen d’haver pacificat el trànsit –sembla mentida com hem après a digerir els eufemismes sense sal de fruita– com s’ho fa per estar-se una estona a cals familiars sense una crisi d’angoixa per si trobarà el cotxe amb la multa o si l’hi haurà segrestat la grua. Paga, mal ciutadà que et mous en cotxe!
Una queixa de vells? Vinga, admetem que ho és. Però és que els vells cada vegada serem més i, en canvi, ens encaminen al contrasentit que, mentre la piràmide de població s’engreixa pels segments d’edat avançada, les mesures públiques estan pensades per als que estan estupends (la minoria) o per martiritzar els que tenen alguna limitació (la resta). El centre dels municipis, reservats als joves i ecofriendly. Injustícia suprema.
A Girona s’ha celebrat la Sea Otter, festival de la bicicleta de rang europeu, que aplaudeixo sense reserves, tot i que ha causat unes alteracions de mobilitat que quan les originava el ral·li Costa Brava –gasolina, vade retro, Satanàs!– se’n parlava una setmana llarga.