La CUP es palpa i es reorganitza
La nova etapa iniciada per la CUP després d’un any de debat intern arrenca una vegada més amb una saludable renovació de lideratges molt envejable, sobretot a la vista dels problemes que en aquest sentit arrosseguen les dues formacions hegemòniques de l’independentisme, Junts i ERC. Els cupaires s’han palpat durant tot un any durant el procés Garbí i ho han sabut debatre sense fer escarafalls ni trencadisses, en una formació que, igual com qualsevol altra, aglutina diferents famílies, sempre a l’entorn de l’objectiu anticapitalista i d’esquerres. Al final el rumb d’aquesta nova etapa ha estat avalat amb el vuitanta per cent dels assemblearis i de moment ja s’ha presentat en societat una nova i prometedora veu: Maria Gordillo, del grup Motor que ha impulsat el procés Garbí. Tot plegat amb un sentit més pràctic des del punt de vista organitzatiu perquè, després de la reculada electoral, s’ha arribat a la conclusió que calia flexibilitzar la caducitat dels mandats, aprofitar millor l’experiència acumulada. Això sense abandonar els principals senyals identitaris que es basen en la unilateralitat i en una oposició frontal a l’actual govern de la Generalitat.
I sense deixar de banda, és clar, la necessitat de buscar acords tant amb ERC com amb Junts. Perquè la CUP continua sent una de les potes necessàries del moviment independentista, i malgrat l’actual minvada representació al Parlament, ha demostrat que podia ser clau a l’hora de prendre decisions col·lectives determinants, com ara el vet a Artur Mas que va suposar el llançament de la figura de Carles Puigdemont. En aquesta correcció del rumb hi té molt a veure haver assumit que una cosa és gestionar un partit extraparlamentari i una altra de ben diferent gestionar-ne un dins de tot l’arc institucional, des dels ajuntaments fins a la cambra catalana. I això la CUP ho ha sabut fer sense trair mai el seu compromís anticapitalista, sense formar part de consells d’administració, per exemple. Ara arriba el moment de demostrar fins on arribarà una estratègia que ha de passar per acostar-se una mica als partits tradicionals pel que fa al funcionament però mantenint l’ideari nítid.