L’esquerra catalana d’avui

L’actualitat de les darreres setmanes, fins i tot mesos, fa que l’esquerra catalana d’avui acapari força els focus d’atenció. El que es veu no convida a l’optimisme: cap projecte clar, cap idea nova, cap voluntat d’acords i un cert trumpisme. La setmana passada el portaveu d’Esquerra Republicana al Congrés de Diputats, Gabriel Rufián, va formular la seva intervenció en la sessió de control en castellà. Allò que era un gran triomf, poder parlar en català al Congrés, no l’afecta. En aquesta intervenció, el mateix Rufián desplegava tot un seguit d’arguments en contra de Junts per mirar de crear un context en el qual aquests formarien part d’una mena de nou tripartit format per Junts, Vox i el PP. Jo diria que no cola. És una intervenció feta per buscar la confrontació amb Junts. Ja s’ho faran, no és cap novetat. El que és preocupant d’aquesta intervenció és que ve a dir “com que el PP i Vox son anticatalans, hauríeu de donar suport sempre a tot allò que digui el PSOE”. L’argument és pobre, però sobretot és perillós pel que té de síndrome d’Estocolm d’ERC cap al PSOE. Perquè si no pots preveure alternatives no tens cap capacitat de negociació. En canvi, sembla que el PSOE reacciona a alguns “no” de Junts. Relacionat amb el mateix tema que va provocar l’atac d’Esquerra a Junts, la proposició de llei per regular els lloguers de temporada i d’habitacions, hem vist els Comuns i la CUP dir de tot, i de manera agressiva, a tothom qui no ho veu clar. Sembla que si, segons dades de l’Incasòl, l’evolució de lloguer mitjà a Barcelona va baixar durant l’alcaldia de Xavier Trias i ha pujat a partir de 2014 fins a gairebé duplicar-se durant els mandats Colau-Collboni convindria una mica d’humilitat. El mateix caldria en les declaracions dels Comuns sobre la Copa Amèrica de vela, més que res perquè no costa gens trobar vídeos de Colau essent alcaldessa en què deia que era “un orgull” i que Barcelona havia triat la Copa Amèrica. Així funciona l’esquerra catalana d’avui.