De set en set
Pregunta a Junqueras
La política catalana ha degenerat tant després de l’octubre de 2017 que semblaria que ja no pot empitjorar, però constatem dia rere dia que encara es pot continuar abaixant graons en el pou de la mesquinesa política. Sortosament no tota la política és institucional, i no tots els polítics tenen la mateixa responsabilitat sobre l’actual estat de les coses. La repressió i el xantatge polític han fet molt més mal del que era de preveure al primer moment. I ho han fet gràcies a cedir al joc del PSOE del policia bo i el policia dolent que va posar sobre la taula (o taules). L’interessava dividir l’independentisme fins a enfrontar-lo totalment. Sánchez reia obertament quan ho va aconseguir. El riure, però, se li va glaçar quan va veure que la reiterada humiliació d’ERC enfonsava el seu soci incondicional mentre necessitava Junts. L’esquerda aconseguida per Sánchez entre ERC i Junts ja no va parar de créixer fins al punt que ERC va preferir Illa a anar cap a unes eleccions que podien haver reforçat Junts. La guerra bruta d’ERC contra Junts no és pas només la generada per l’estructura B. Hem vist com Joan Ignasi Elena, conseller de la corda de Junqueras, va muntar una operació Gàbia per caçar el president Puigdemont com si fos un criminal. I es va fer un mur de silenci armat per part d’ERC sobre aquest escàndol. Junqueras ha posat a dit tots els candidats del partit. Si ha tingut diferències estratègiques amb Aragonès –com ara que Junqueras era partidari de pactar amb el PSOE però no pas amb el PSC–, per què no se’n va desmarcar quan Aragonès va tirar pel dret? Per què segueix tapant que Sabrià era del nucli dur d’Aragonès? Fins on vol fer net? De debò creu que no té cap responsabilitat de la degeneració d’ERC?