Opinió

Lletra petita

Fer net i cares noves

“La Catalunya actual no és la mateixa que el 2017 sortia en massa l’1-O. S’ha cremat amb una classe política incapaç de cosir aliances i treballar cap a un objectiu comú

“No cosim cap ferida que abans no hàgim netejat.” Aquesta frase que l’ara candidat a presidir ERC Oriol Junqueras va pronunciar aquest cap de setmana és només un exemple de com de malament estan les coses a cals republicans. Una situació agònica i, alhora, sorprenent. Sobretot perquè Junqueras també diu que no tenia ni idea que en el seu partit hi havia un òrgan paral·lel a la direcció que organitzava campanyes fastigoses com la dels cartells de l’Alzheimer contra els germans Maragall. És a dir: que qui no s’assabentava de què passava a casa seva mentre era president d’ERC, ara, ho vol tornar a ser. Segurament és veritat i no en sabia res. Afirma que tot plegat es va orquestrar quan ell era a la presó i que després ningú li ho va explicar. Però això encara és més greu. Sobretot perquè dona a entendre que era un home de palla en una organització que ell mateix dirigia i que els que ell havia triat perquè l’acompanyessin en el viatge li feien el llit. I si ha passat un cop pot passar dos cops perquè denota una manca de control esfereïdora.

Resulta que hi havia una cúpula B i ningú en sabia res. La culpa de tot plegat no és només de Junqueras. És de tota l’antiga direcció. I se n’ha d’assumir les conseqüències. Per molt que ara el candidat a la presidència carregui contra gent com ara Marta Rovira i Sergi Sabrià –que tenia un poder desmesurat dins l’organització i quan ha estat l’hora de la veritat ha anat a la seva, com era previsible–, baixar al fang no és la solució. Gran part de l’independentisme està decebut amb els partits sobiranistes. La situació a Junts no és pas millor, però almenys –de moment– renten la roba bruta a casa. La Catalunya actual no és la mateixa que el 2017 sortia en massa l’1 d’Octubre. S’ha cremat amb una classe política que ha estat incapaç de cosir aliances i treballar cap a un objectiu comú. I per a molts, que en diferents etapes de la nostra vida hem votat els uns i els altres, no tornaran a ser una opció mentre realment es faci net. I això implica noves cares i nous lideratges. No únicament a ERC. A tot arreu.