Addiccions: passat, present i futur

L’any passat el nombre de persones que van iniciar un tractament per una addicció es va enfilar a nivells mai vistos des que se’n tenen dades. L’explicació des de Salut és que, més que créixer les addiccions, s’ha millorat l’accessibilitat a les teràpies i l’esforç per detectar i tractar els afectats. Aquesta és, però, una descripció parcial de la realitat. Quan es van començar a comptabilitzar, el 1987, les addiccions eren majoritàriament a substàncies, i a les de tota la vida: alcohol, tabac, cànnabis, heroïna... amb les màquines escurabutxaques com a paradigma de l’addicció conductual. L’aparició, multiplicació i creativitat del món de les drogues de síntesi és cosa d’aquest segle i, en l’última dècada, la universalització de l’accés fàcil, ràpid, barat i de qualitat a la tecnologia ha creat noves formes d’addicció –xarxes socials, videojocs, culte al cos i a la imatge–, n’ha reimpulsat d’altres que ja existien –compres compulsives, apostes, pornografia– i, sobretot, les ha apropat a segments de població més joves i no necessàriament sense formació. Aquest perfil de noves conductes addictives per part de nens, adolescents i joves encara no és tingut prou en compte, però haurà de ser el gran cavall de batalla en el combat dels pròxims anys perquè, a més de tenir un potencial de creixement elevat, afecta les generacions de futur. Aquest replantejament tampoc pot ignorar que l’alcohol continua representant el 44% de les sol·licituds de tractament. En paral·lel, les administracions han d’idear campanyes de prevenció pensant en potencials afectats i perquè els ja addictes ho admetin, pas previ per intentar sortir-ne. Atacar el tabaquisme retallant les àrees on fumar i apujant el preu ha tingut efectes positius. També ha tingut prou èxit la lluita contra l’alcohol en àmbits com el laboral i el trànsit, no tant en el de l’oci. En canvi, en la lluita contra les drogues no legals sempre s’ha anat a remolc per la pròpia opacitat d’aquest mercat. No hauria de ser el cas de les noves addiccions derivades o potenciades per la tecnologia. Caldrà ser proactiu, tant per alertar contra la normalització de determinades conductes com per difondre els seus efectes devastadors i oferir sortides als afectats.