Torero

M’encu­ri­o­sia el trac­ta­ment mediàtic que es faria de l’estrena de la dar­rera pel·lícula d’Albert Serra, Tar­des de sole­dad, al fes­ti­val de Sant Sebastià. Era pre­vi­si­ble que en sor­ti­rien titu­lars suco­sos. Aquí una selecció de les edi­ci­ons digi­tals de la premsa: “Albert Serra mos­tra la sang, l’hor­ror i l’absurd de la tau­romàquia” (Ara); “El riesgo que asume el torero lo asumo yo con esta película” (La Van­guar­dia); “Si se trata de pro­te­ger a los ani­ma­les, que nos obli­guen por ley a todos a ser vega­nos” (El Periódico); “Albert Serra sacude San Sebastián con su docu­men­tal sobre tau­ro­ma­quia: “La muerte de un toro me parece hasta poética” (El País); La defensa de la tau­ro­ma­quia de Albert Serra: “El toreo no es un entre­te­ni­mi­ento, es algo tras­cen­dente y poético” (El Mundo); Albert Serra le arranca con gran cine todo a los toros y a Roca Rey (ABC); La última y asom­brosa esto­cada de Albert Serra (La Razón), i deixo per al final el de la crítica d’El Punt Avui, Imma Merino, “Una mirada inèdita i estra­nya sobre la tau­romàquia”, el més sug­ge­ri­dor de tots i gosa­ria dir el que més s’escau per defi­nir el tipus de cinema del direc­tor banyolí, o més aviat per la impos­si­bi­li­tat de defi­nir-lo. Ara ja friso per veure el film que li han encar­re­gat sobre Antoni Tàpies, que tan­carà el seu cen­te­nari. Veu­rem com el toreja.