Espanya és el que és

L’arrogància és, segons el diccionari, un “orgull agressiu, insolent, de qui s’atribueix una importància, un valor, una dignitat, un poder, excessius”. Arrogància és sinònim d’“altivesa, bafanada, enfaristolament, envaniment, estufera, fanfàrria, fanfarroneria, fatuïtat, fatxenda, fatxenderia, fums, immodèstia, infatuació, inflor, ínfules, jactància, megalomania, orgull, pedanteria, petulància, presumpció, presumptuositat, pretensió, suficiència, supèrbia, urc, vanitat, ventolera i tafarra”. Un individu arrogant és un individu “alterós, altiu, bafaner, desdenyador, desdenyós, despectiu, menyspreador, menyspreatiu, orgullós, soberg, superb, superbiós i tirànic”. Ara hi ha un xoc entre Espanya i Mèxic perquè no han volgut Felip VI en la presa de possessió de la nova presidenta, Claudia Sheinbaum. L’any 2019, el predecessor, Andrés López Obrador, va instar el Borbó a demanar disculpes pels abusos comesos pels espanyols durant la colonització. Cinc anys després, el rei altiu no ha dit ni ase ni bèstia, i els seus aduladors s’han esgargamellat a repetir que no s’han de demanar disculpes de res. Prefereixen anar al conflicte diplomàtic. Amb arrogància, que és, en altes dosis, l’ingredient principal de l’espanyolitat i el nacionalisme espanyol. Per això Espanya és el que és. Com ens ha de demanar excuses Felip VI a nosaltres pel 3-O, si no ho fa amb Mèxic! Que no els exigeixi explicacions per haver donat asil a tants republicans!