Espanya contra Espanya

Ja és trist que hagi de venir el Consell d’Europa (CE) a fer-nos la feina amb la protecció de la llengua catalana i dels seus soferts parlants, que cada dia es veuen obligats a lluitar per viure en la seva llengua i a patir discriminacions o menysteniments per voler-ho fer, mentre assisteix a l’implacable procés de substitució lingüística a tots els territoris de parla catalana de l’Estat. En l’informe del seu comitè d’experts, publicat aquesta setmana, el CE retreu a Espanya que “fixar un percentatge mínim d’ensenyament en castellà (25%) per a cada centre educatiu és clarament contrari als compromisos acceptats per Espanya en virtut de l’article 8” de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que té rang de tractat. El Consell demana a l’Estat que prengui les mesures necessàries per revertir aquesta situació, és a dir, perquè el català torni a ser la llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, perquè és l’únic element corrector de la supremacia de iure i de facto de l’espanyol.

El Consell d’Europa retrata també com un problema el poc ús del català en la justícia, el sistema sanitari i l’administració pública i ensenya les vergonyes dels governs espanyols –el PSOE i el PP–, de tot l’entorn mediàtic i jurídic que els acompanya i de les seves teories estrambòtiques sobre la discriminació i fins i tot persecució dels castellanoparlants o el risc d’extinció del castellà a Catalunya. Després venen les dades oficials sobre descens del coneixement del català a Catalunya, de la caiguda del seu ús social, de la seva insignificança en el món judicial, de la seva minoria absoluta en el món digital. Després ve la Policía Nacional, que fins fa quatre dies (i perquè la Plataforma per la Llengua ha pogut fer-los rectificar) recomanava de forma il·legal presentar en castellà la certificació de naixement per expedir el DNI. I després ve el flamant piromusical de Jaume Collboni, amb 15 temes musicals, només un dels quals en català. Segur que el flamant conseller de Política Lingüística del govern català ja l’ha renyat, segur que els partits catalans estan molt alarmats per tot plegat, però és el Consell d’Europa qui els ha de marcar la línia.