Me’n vaig, a mitges

Me’n vaig, a mitges, de manera que ja no em comprometo a seguir amb l’article setmanal. La setmana passada va morir la meva esposa i les coses s’han precipitat. M’explico. D’aquí a unes setmanes faré 90 anys, que és una bona edat per a jubilar-se dels articles setmanals a El Punt Avui. El 18 d’abril del 1978 hi vaig escriure el primer, poc després vaig passar a fer-lo setmanalment i he mantingut el meu compromís. Recordo haver-ne dictat algun, des de l’hospital. Per tant fa més de quaranta-sis anys que hi escric.

La col·laboració ha estat positiva per part meva i no tinc res a dir de la direcció, que sempre s’ha comportat molt correctament, en tots els sentits.Deia que deixava El Punt Avui, a mitges, i volia dir que estic a disposició d’aquest diari sempre que em demani un article o una gestió de caràcter singular. No parlaré de les galàxies situades a 3 milions d’anys llum de la Terra, perquè no hi entenc res, però sí que mantinc aquesta disposició a col·laborar com a economista molt vell, que ha treballat amb ells durant molts anys. Aquests anys han estat fonamentals per a l’economia catalana. N’hi ha hagut de bons, de molt bons, de dolents i de molt dolents, sempre amb la dependència del govern de Madrid, sigui de dretes o d’esquerres. Quan es tracta de Catalunya, els governs d’Espanya en general es posen d’acord, fora de quan es tracta de jugar-se uns pressupostos generals o una continuïtat en el govern, que és la situació que tenim ara.

Els canvis en l’economia catalana m’han permès escriure un llibre sobre aquesta llarga temporada de moviment econòmic. Confio que es podrà publicar, tot i que tinc els meus dubtes.

L’economia catalana ha continuat creixent durant tot aquest període. No ha estat res d’extraordinari. Ens hem trobat amb una exportació de productes catalans que no existia abans de la segona part del segle XX. Ens hem trobat, també, amb una entrada considerable de capital estranger, que ha pres el control de moltes de les empreses que oferien possibilitats d’expansió a la nostra economia. De fet, les empreses catalanes d’un cert nivell, o depenen de l’Estat, d’un gran banc espanyol o d’una empresa estrangera. Catalunya s’ha quedat amb les més petites, de manera que qualsevol canvi en el panorama internacional pot significar una retirada d’aquestes empreses de capital estranger, amb totes les conseqüències que podria tenir per a les exportacions i per a l’atur.

No soc pessimista, ni de bon tros, però m’adono que el creixement de l’economia només es pot aconseguir amb majors conseqüències i menor dependència dels organismes centrals. És fàcil dir-ho, però és difícil de pensar en com es pot aconseguir. Ni el PSOE ni el PP estan disposats a donar facilitats i compten amb el suport de la majoria de les altres comunitats autònomes.

El Punt Avui es mantindrà sobre la meva taula i la seva lectura serà obligada. Especialment, si volem tenir informació del que passa a Catalunya. La informació serà menor si es tracta de l’Argentina o de Corea del Nord. Pel que fa als lectors, demano perdó pels errors que poden haver trobat en els meus articles i que vegin en aquest periodista les ganes de treballar per Catalunya i per la seva independència, encara que sigui a una pila d’anys vista. Hem de tenir projectes a curt, mitjà i llarg termini.