“L’això” dels catalans

Vull aplegar en aquest comentari la referència a dues activitats que formen part d’una cultura que és, al mateix temps, minoritària i bàsica. D’una banda, un curs; de l’altra, una societat.

El curs se celebra a la Institució Cultural del CIC, de Terrassa, amb el títol “L’època medieval a Catalunya”. Durarà fins al 7 d’abril, i al llarg de vint-i-dues sessions es parlarà dels orígens de Catalunya, el pensament català medieval, la cultura a la Catalunya comtal, els orígens de la llengua, la música i els trobadors, la pintura, l’escultura i l’arquitectura romàniques, les cròniques, Llull, Eiximenis, Turmeda, la pintura, l’escultura i l’arquitectura gòtiques, Bernat Metge i l’humanisme, Ausiàs Marc, Roís de Corella, la novel·la cavalleresca, la cartografia, la literatura popular, les ciències exactes a la Catalunya medieval… Professen el curs autoritats tan reconegudes com Eusebi Colomer, Ramon Aramon, Francesc Noy, Salrach, A.M. Mundó, Carme Gómez, Joan Ainaud, A.M. Blasco, Joaquim Molas, Coll i Alentorn, Pere Bohigas, Lola Badia, Cirici i Pellicer, F.-P. Verrié, Josep Jordi Carbonell, A. Espadaler, J. Sansó, Massot i Muntaner, Joan Vernet… Com a activitats complementàries hi haurà concerts de música medieval i visites seguint la ruta del romànic i del gòtic.

Goso dir que, tant per l’extensió del programa com per la vàlua dels professors reunits, és un curs que possiblement no s’ha fet mai en cap universitat.

L’altra iniciativa és la creació de la Societat d’Onomàstica, regida per una comissió gestora mentre arriba l’aprovació oficial definitiva. En són els objectius principals fomentar l’inventari, l’estudi i la defensa dels noms propis del país, especialment els noms de persona i els noms de lloc, i assessorar tècnicament les entitats o persones interessades; com diu Albert Manent, cal sumar-se a “aquesta feina de salvació i de fixació de l’onomàstica dels Països Catalans, tan urgent i per a la qual mai no ens sobraran militants”. (El president de la comissió gestora és E. Moreu-Rey, Balmes 173, Barcelona 6).

La Societat d’Onomàstica ha publicat ja el primer butlletí interior, dedicat als socis, i en el qual es troben treballs que resulten molt “divertits” –és a dir, el contrari d’“avorrits”– per als qui tenim la passió dels mots arrelats en els segles i en el poble. Per exemple: a Almoster hi ha “El Solsenyor”, i la gent diu que es refereix a un senyor que anava sol. La veritat és una altra: en aquells pobles, del tros de terra del tal en diuen “això” el tal –“això el Bacano”, “això el Serrà”– volen dir el tros que pertany al Bacano, al Serrà. A Almoster, “El Solsenyor” és una supervivència d’“això el Senyor”, referint-se al senyor feudal, al baró. Com hi ha “L’Aixambruc”, o sigui “l’això d’en Bruc”. Jo llegia les pàgines d’aquest butlletí com qui llegeix una novel·la d’investigació policíaca… però sabent que allò que es vol descobrir forma part del nostre patrimoni històric.

El curs sobre la Catalunya medieval i la Societat d’Onomàstica són dues mostres notables de la voluntat de recuperació que cal fomentar en tots els àmbits. I als qui no som altra cosa que altaveus ens pertoca de difondre les veus que, de mica en mica, han d’omplir la pica de la consciència nacional.