El voraviu
La CUP fa venir por
Fa l’efecte que han decidit treure's allò que els feia originals com a grup
Llegeixo que després del procés de Garbí, treballat durant el darrer any, albirarem una nova CUP en què les qüestions profundes probablement continuaran sent tan profundes com sempre, però en què trobarem diferències importants en les característiques polítiques que sabem distingir els mortals. Es parla bàsicament de quatre coses. Deixaran que els electes s’allarguin més en els càrrecs. Elegiran un secretari general i un parell de coordinadors i portaveus que seran els que comunicaran com a caps grossos de l’organització. Perdran la por a entrar als governs i a ocupar càrrecs. Entraran en la batalla per vendre el seu relat i fer-ne el relat dominant. Les quatre coses per separat ja fan por a la guilla, que deia l’àvia Neus. Juntes, com a gran reforma després d’un proces de reflexió per les patacades electorals, la nova CUP em fa venir por a mi. Tinc la sensació d’haver viscut enamorat d’en Pasqual perquè el trobava del tot original, i veure’l venir sense elàstics blaus subjectats amb candaus, ni el barret de costat, de color verd. També s’ha tret el gec, aquell gec d’astracan pelut rivetat de vellut. I ha deixat l’armilla amb cigrons per botons. La nova CUP, com en Pasqual, ja no és del tot original com cal. Jo ara li tinc por, a la CUP. Mentre no vegi clar per on va no estaré tranquil. M’agrada més boig conegut que savi per conèixer i les novetats són copiades de tots els altres, i ja veiem on els han portat. Paciència, no em deixis!