Posem-hi un metacrilat...

Quan excavem un jaciment arqueològic i hem de decidir què en fem, de les restes descobertes, sovint s’obre un complex debat entorn de la seva conservació. La normativa catalana aplicable ja dona les pautes sobre què fer, tant si es tracta de restes extretes, essencialment aquelles que acabaran omplint els magatzems o, en el millor dels casos, les exposicions dels museus, com també d’aquelles que es queden al lloc, com ara les restes constructives. En cadascuna de les tipologies, extretes o no extretes, hem de tenir clar que estem parlant de béns del patrimoni cultural català i que cal tenir extrema cura en el seu tractament, en tant que són instruments de coneixement. Si bé els arqueòlegs ens trobem a la primera línia del front, obligats a actuar amb mètode i a transmetre la informació que proporcionen les restes arqueològiques, a la rereguarda es troba el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que és l’administració que regula els béns del patrimoni cultural català i en té la competència exclusiva. En el cas de les restes extretes, que solen ser materials de tipus força diversos, cadascun amb possibilitats variades d’estudi i també amb diferents graus de complexitat de conservació, la problemàtica es trasllada al lloc del seu dipòsit final, que no pot ser qualsevol magatzem sinó que ha de reunir unes condicions determinades. I de tot això, què en feu?, sovint se’ns pregunta. Doncs, estudiar-ho! Finalment, seran els responsables dels dipòsits definitius els que s’ocuparan de tramitar l’avaluació i la tria final d’allò que es guarda i del que no. Més complicat és resoldre què es fa amb les restes no extretes, sobretot quan aquelles apareixen en llocs on es porten a terme obres públiques o privades. Les podem tornar a tapar o bé consolidar per a fer-les visitables, però l’autèntic debat es genera quan la conservació de les restes perjudica o compromet l’evolució de les obres. Existeix la possibilitat d’eliminar-les, però cal unes garanties prèvies de salvació dels seus valors culturals, i una sessió d’audiència amb les parts implicades, incloses les dels municipis on s’han trobat. No depèn dels arqueòlegs! Es tracta d’una decisió entre els tècnics dels departaments competents i els representants polítics!