Teatre Odèon, del vici a la bici

El Salón Odeón, que va obrir les portes a la pujada de Sant Domènec de la ciutat de Girona el 1857, va haver de fer de substitut de l’antiga Casa de Comedias o Teatre del Pallol, l’actual Teatre Municipal, perquè amenaçava ruïna i s’havia de reconstruir. El propietari de l’edifici, Joan Artau, va accedir a canviar el nom per Teatre Odèon i aquest va ser el seu paper durant els tres anys d’obres al Municipal, que va passar a dir-se Teatro de la Reina, i un any més que l’empresari va mantenir l’activitat teatral abans de tornar a la programació com a sala de ball. Els anys en què l’Odèon, situat a les escales del seminari, programava balls, va tenir l’oposició ferotge del bisbe de Girona, que no podia consentir que a la sala es fessin activitats que conduïssin els veïns de Girona a l’infern, ni que pervertissin les tendres ànimes i cossos dels joves seminaristes als quals els arribaven els sons de l’orquestra i la disbauxa dels que, després del ball, continuaven la gresca. Aquell Odèon, que també va donar cabuda a la celebració oficial de la inauguració del pont de Pedra el 29 de juliol del 1856, era un niu de perversió per al bisbe que clamava pel seu tancament. Cent seixanta-cinc anys després, són la gent d’Arran Girona els que clamen i actuen contra la seva reobertura, una vegada rehabilitat l’edifici, que amenaçava ruïna. De la “crítica al vici” a la “crítica a la bici”, com va dir Josep Maria Fonalleras en la tertúlia de Girona FM.

Dissabte passat, la nova façana de l’Odèon, que ha de donar cabuda a la seu de Velodrom, una gran marca de bicicletes, va aparèixer farcida de pintades en què es blasmava la nova utilitat per a l’edifici i també les simpaties per la causa palestina. Arran Girona va penjar un vídeo en què es veien tres encaputxats pintant. La vicealcaldessa Gemma Geis va reaccionar amb contundència a les xarxes: “Les pintades a cara tapada en edificis públics i privats, en el patrimoni de la ciutat, i els assenyalaments en comerços i activitats no representen la manera de fer dels gironins. És incivisme i vandalisme i per això he exigit un reforç policial i les denúncies pertinents.” Dilluns les parets eren ben netes. Era el dia que l’empresa que ho vol llogar havia de començar-hi les obres de decoració. I van ser aturades.

El dia 1 de maig, edificis i negocis de bicicletes i restauració ja van ser embrutats i assenyalats com en temps foscos. Arran suposo que es representa a si mateixa, però no a la majoria. Potser cal explicar-los que l’Odèon, després de sala de ball i de teatre, va servir per fer de presó en temps de la dictadura de Primo de Rivera, de sala d’entrenament per a boxejadors, per guardar matalassos de l’exèrcit republicà i de taller de fusteria i de cromats. Miquel Casals va comprar l’edifici el 2016 i s’hi ha deixat dos milions d’euros per rehabilitar-lo. Aquest és el quid. Reivindiquen cultura? Si un particular no hi hagués fet les obres, aquell edifici s’hauria ensorrat amb la casa que té al damunt. Ara Velodrom preveu invertir-hi algun milió més. Què volen els encaputxats? Que l’edifici s’hagués ensorrat? Si no s’hi haguessin fet obres, és el que hauria passat. Si jo embruto el carrer em sancionaran. Actuarà l’Ajuntament?