Canvi de cromos

Mai hauria pensat que escriuria una carta al director, però em veig obligat a fer-ho. Aquests dies són tristos per a mi per dos motius. Algú em va dir: “S’ha de ser responsable i conseqüent amb les decisions que prens.” Fa un parell d’anys, quan vaig crear un partit polític, sabia que renunciava a beneficis d’un partit gran. Ho vaig fer pensant només en Lloret. Si m’haguessin ofert un càrrec a la Generalitat, potser m’ho hauria rumiat, però una cosa és segura: amb Lloret no s’hi juga. No hi ha diners que em facin renunciar als meus ideals. Veient el rumb del municipi i els compromisos adquirits amb els meus companys de partit i altres regidors, mai hauria acceptat aquest “plat de pèsols”. Com diuen: “Pan para hoy, hambre para mañana.” Entenc que molts lloretencs sentin desafecció política, i jo també m’allunyo d’aquesta manera de fer política. Per això comparteixo aquestes paraules, perquè em sento decebut i trist. Però seguirem treballant per canviar el rumb del poble. No ens rendirem ni ens vendrem per un plat de pèsols. Lloret és molt més. Lloret és de tots.