No és una copa, és un vas de llauna

Ara que està de moda dir pestes sobre la copa Amèrica, potser ja toca explicar alguna cosa positiva sobre l’esdeveniment. L’elogi no vindrà del turisme. És una evidència, fàcilment constatable passejant amb els ulls oberts per la zona del Moll de la Fusta o del Port Olímpic, que allò de bo que es pot dir de la competició de vela, en relació amb l’impacte que tindrà en la ciutat, no serà la vinguda massiva d’aficionats, perquè d’aglomeracions se’n veuen poques. Per tant, el benefici econòmic vinculat als hooligans de la vela serà discutible o, si més no, de baixa intensitat.

Els defensors del certamen nàutic sempre han argumentat que al marge del negoci turístic, l’arribada de la fórmula 1 del mar a Barcelona ha de comportar un benefici pels avenços tecnològics que incorpora, perquè la copa Amèrica és vela, i per tant esport, però sobretot és tecnologia capdavantera. És la lògica del citius, altius, fortius que ja s’aplicaven els romans, que, com quasi tot en la seva era, es van dedicar a copiar i millorar models de vaixells cartaginesos, fenicis i grecs. I, des d’aleshores, la navegació no ha fet res més que evolucionar, i amb ella la humanitat.

Descartat el fet que el sector turístic de la ciutat de Barcelona faci l’agost en plena tardor, queda per analitzar fins a quin punt és cert que els ciutadans es beneficiaran de la tecnologia que fa que els velers de competició coneguts com AC-75 semblin més avions que no pas vaixells. Que la cosa funciona és evident, i ho van demostrar diumenge els italians del Luna Rossa quan van marcar el rècord de velocitat en la competició fent que la seva embarcació assolís els 55,2 nusos, que equival a desplaçar-se a 102,3 km/h per damunt de l’aigua. Semblava que navegaven però, de fet, volaven.

No hi ha cap dubte que els antics romans de la navegació de cabotatge haurien celebrat poder transportar àmfores plenes de vi i gàrum a aquestes velocitats, però posats a copiar tecnologia segur que haurien desenvolupat trens o avions, avui per avui la manera més ràpida de desplaçar persones i mercaderies.

Però, al marge dels hydrofoils –aletes que fan aixecar vaixells damunt les onades– o el wind sight IQ –sistema que permet visualitzar el vent i els seus capricis en una pantalla de televisió–, hi ha una innovació tecnològica de la qual sí que poden gaudir els barcelonins que mai navegaran a 100 km/h per damunt les onades. Benvinguts siguin, gràcies a la copa Amèrica, els elegants, útils, reciclables i sorprenents vasos d’alumini amb què se serveixen refrescos i cerveses a les barres disposades a la fan zone del Moll de la Fusta.

Es tracta d’un utensili per beure que la firma Damm, per exemple, ja havia fet servir al Mobile World Congres del 2022 i en esdeveniments a la Fàbrica Estrella, però que a la copa Amèrica està popularitzant en substitució dels gots de plàstic, i amb un disseny singular de l’il·lustrador Ricard Jorge.

Els vasos costen 1 euro, que es reemborsa si es retornen a la barra perquè poden ser reutilitzats de forma indefinida. Molts no el tornen. L’objecte agrada tant al personal que n’hi ha que, fins i tot, el compra només per tenir-lo a casa. Tant criticar la copa Amèrica i ara resulta que tothom, per només 1 euro, en pot ser guanyador i alçar, com un trofeu, el seu vas de llauna.