PSC, alternativa PSC

Els de Junts s’han trobat a Waterloo per preparar la missa congressual que oficiaran a finals de mes i en què és bàsic que no se’ls encengui cap foguera. D’acumulacions de caliu i massa forestal remullada que podrien revifar amb qualsevol bufarut de vent, en tenen moltes més de les que voldrien, però les han de tenir perimetrades i controlades ara que a ERC se’ls crema la casa pels quatre costats. Aquesta ha estat la funció essencial de la trobada de Waterloo. Per això Puigdemont ha reafirmat que no els deixa. No és clar encara com a què es quedarà, però descarten opcions. De cap de l’oposició, ja és clar que no. Mentre Puigdemont hi sigui, a Junts es mantindran junts, pugeu-hi de peus. Encara és la millor carta electoral. No deixa de ser emprenyador i no deixa de ser lamentable, però aquesta tardor, mentre no tinguem els resultats dels dos congressos, continuarem en la perversa dinàmica de la lluita per l’hegemonia dins l’independentisme. Així va tot, i ningú pot negar que els independentistes ens hem guanyat a pols el que tenim. Albert Batet ha proclamat que no entomaran la figura de cap de l’oposició, però que ells son “l’única alternativa al PSC”. Ha desbarrat. Batet i tots plegats sabem que l’única alternativa al PSC, amb el panorama actual, és el PSC. O el PSC, o un patac descomunal i anem a eleccions aquí i allà i resulti el que resulti. Era Serrat qui ho cantava: “Mai és trista la veritat. El que no té és remei.”