Cap de l’oposició

Car­les Puig­de­mont ha dema­nat al grup par­la­men­tari de Junts que en el debat de política gene­ral que comença demà mos­tri que hi ha una alter­na­tiva pos­si­ble al “fràgil” govern de Sal­va­dor Illa. La petició coin­ci­deix amb l’anunci que l’expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat no exer­cirà de cap de l’opo­sició i dei­xarà vacant el càrrec creat per Pas­qual Mara­gall ara fa 20 anys per dig­ni­fi­car aquesta figura. Arri­bats a aquest punt, el debat es pre­senta prou plàcid per al líder del PSC, que, d’entrada, no es veurà en la tes­si­tura d’entrar en el cos a cos amb els seus rivals polítics, sinó amb repre­sen­tants de pri­mera línia dels seus grups. En el cas de Puig­de­mont, queda clar, perquè men­tre el Suprem es nega a apli­car-li l’amnis­tia es veu forçat a man­te­nir-se a l’exili, i en el d’ERC, perquè el par­tit es manté immers en el pre­procés con­gres­sual que ha de triar el seu líder el 30 de novem­bre. Illa pot res­pi­rar tran­quil. I pot­ser ho esta­ria una mica menys si Puig­de­mont –mal­grat haver estar cap de l’exe­cu­tiu– o un altre dipu­tat de Junts hagués ocu­pat un càrrec, el de cap de l’opo­sició, que, segons el decret que el regula, pre­veu que sigui con­sul­tat pel pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat en els afers “de més importància per al país”, com els que afec­ten les ins­ti­tu­ci­ons o l’auto­go­vern. Ara, Illa s’ho estal­via.