Zona pèlvica. Tema tabú?
Els progenitors amb púbers que s’inicien en una pràctica esportiva farien bé d’escoltar-se’l
Ja pots tenir problemes d’audició, de restrenyiment o de pròstata, de mala circulació, d’asma o peus plans. Gràcies als algoritmes, a internet t’acabaran sortint una tropa de garlaires que et resolen definitivament el problema. La fórmula comunicativa sempre és la mateixa: una veu enllaunada; un “especialista” que tenia un familiar estimat patint el problema i que, Déu nos en guard, no s’hi vol pas fer ric, amb la solució trobada; molts anys d’investigació en una universitat de les quimbambes, i el descompte del 50% que no falti gràcies a una ruleta que sempre toca. Ara bé: si tens problemes de tonificació del sòl pelvià, potser et sortirà un divulgador doctorat en morfologia mèdica per la Universitat de Santiago, especialista en biomecànica del cos, que t’explica les coses amb una lògica científica incontestable i un entusiasme que contagia. Es diu Josep –Piti– Pinsach ([email protected]), és de Banyoles i fa anys que viu a Galícia, des d’on dirigeix un equip telemàtic de cinc competents fisioterapeutes. Sense renegar de l’esport –ell ha estat judoka–, ha innovat un “sistema d’entrenament intel·ligent” que complementa els moviments forçats i nocius d’algunes pràctiques esportives. Gràcies a un munt d’estudis que posa a disposició de l’usuari, el columnista s’assabenta que sis de cada deu corredores d’atletisme acaben tenint problemes d’incontinència urinària, que el percentatge puja a set amb el voleibol, a vuit si són gimnastes i a nou si fan salt de trampolí... Tema mig tabú? Es veu que sí. Segons que explica, a la llarga, i per l’impacte continuat, aquests esports provoquen un cistocele, una caiguda progressiva de la bufeta pel canal vaginal fins a obstruir-lo. En comptes de prevenir el risc, els entrenadors les sotmeten a més i més abdominals (ell, quan enregistra en castellà, fa la paronomàsia d’anomenar-los abominables). –“Prioritzen, és clar, el rendiment quantificable en un marcador i no a l’organisme...” Ep, i el mateix passa als homes amb la pròstata i altres esports, com, per exemple, el ciclisme. –”Tinc certificats mèdics que demostren com amb el meu sistema d’exercici es redueix considerablement”, explica amb gran satisfacció professional. Els progenitors amb púbers que s’inicien en una pràctica esportiva farien bé d’escoltar-se’l. No fa jugar a la ruleta ni ven elixirs màgics.