Desmotivació

En un món on les expec­ta­ti­ves són altes i les pres­si­ons cons­tants, molts ado­les­cents es tro­ben atra­pats en un labe­rint. La des­mo­ti­vació acadèmica s’arrela en la seva vida diària, els roba el som­riure i els trans­forma la curi­o­si­tat en indi­ferència. Al matí, els lli­bres pesen com rocs i les clas­ses avor­rei­xen. Els som­nis de futur es des­di­bui­xen davant la rutina monòtona, i els objec­tius pas­sen a ser sim­ples records llu­nyans. Enmig dels sorolls d’una soci­e­tat que exi­geix èxit, l’ado­les­cent que ha dei­xat de cami­nar cada matí cap a l’ins­ti­tut es pre­gunta sol a casa: “Val la pena?” Els pen­sa­ments s’esca­pen com el vent, i el desànim se’ls incrusta a dins. Sovint detec­ten una manca de con­nexió entre el currículum esco­lar i els seus interes­sos per­so­nals o aspi­ra­ci­ons futu­res: “Per què haig de patir les matemàtiques si jo vull ser il·lus­tra­dor de còmics?” Les dis­trac­ci­ons digi­tals, amb les seves pro­me­ses de diversió imme­di­ata, es tor­nen una esca­patòria molt més atrac­tiva. La com­pa­ració cons­tant a través de les xar­xes soci­als els afecta la con­cen­tració i l’auto­es­tima. En un moment ja deli­cat en el desen­vo­lu­pa­ment emo­ci­o­nal, alguns ado­les­cents tro­ben difícil man­te­nir-se moti­vats en un entorn que no reflec­teix les seves neces­si­tats. La des­mo­ti­vació deriva en els cai­mans de l’ansi­e­tat, les urpes de la frus­tració i la maleïda depressió. La por al fracàs fa aban­do­nar els estu­dis i per­dre opor­tu­ni­tats per­so­nals i pro­fes­si­o­nals. El tema reclama una atenció urgent: des de casa —que som els pesats de torn—, però també des dels cen­tres, i això últim no sem­pre passa.