Opinió

Bolets de tardor

Anar a caçar bolets deu ser una afició tan saludable com deliciosa

Som terra de bolets. Ens agrada men­jar-ne, i no és cap secret que for­men part del nos­tre pai­satge gas­tronòmic. Fins i tot jo, que mai m’he con­si­de­rat bole­taire, seria capaç de reconèixer-ne uns quants: rove­llons, pine­tells, múrgo­les, cama-secs, ros­si­nyols, ceps (que a Girona ano­me­nem surenys), ous de reig, cama­grocs, lle­ne­gues, fre­do­lics, trom­pe­tes de la mort... i pot­ser algun més. Del famós esclata-sangs només en sé el nom, però ara m’ha entrat la curi­o­si­tat.

Aquest dis­sabte pas­sat vaig com­prar bolets al mer­cat. No crec que fos­sin de la vora de Girona, perquè es venien en una parada espe­ci­a­lit­zada, no a les para­des de les page­ses de sem­pre. Alguns venien de Berga i els altres... qui sap d’on. Als bos­cos de Sòria es cullen molts rove­llons que després ens arri­ben a bon preu, o pot­ser no tan bon preu. També n’impor­ten de Roma­nia i d’altres racons del món. Però és clar, els més pre­uats són els de casa nos­tra, diuen que els dels Àngels o de les Gavar­res. Cada caçador de bolets té els seus racons secrets, aque­lles cla­pes màgiques que es guar­den en pri­vat d’un any per l’altre. Aquests sí que són els bons: del bosc al plat.

No sé si els bas­cos són molt amants dels bolets, però sovint miro la cuina de l’Arguiñano, i com altres cui­ners espa­nyols, quan parla de bolets, es limita als bolets de cul­tiu, ja siguin locals o japo­ne­sos. Alguna vegada, per influència fran­cesa, men­ci­ona els ceps, i en diu “bole­tus”, a par­tir del llatí (Bole­tus edu­lis). I jo em pre­gunto: si els cas­te­llans tenen noms per als bolets, per què no els fan ser­vir? I si no en tenen, per què no uti­lit­zen els noms cata­lans? Aquí, per exem­ple, no tenim cap pro­blema amb dir gas­patxo al gaz­pacho andalús, i porro salda a la por­ro­salda. De fet, del pil-pil també n’hi diem pil-pil, sense fer cap drama.

La tem­po­rada bole­taire aquí encara es fa espe­rar. Si teniu pressa per men­jar-ne, hau­reu de fer com jo: com­prar els que arri­ben, vin­guin d’on vin­guin. Hi ha qui, com el meu amic Sal­va­dor Sunyer, observa amb detall les page­ses del mer­cat per des­co­brir d’on arri­ben els pri­mers bolets de la roda­lia. Amb aquesta infor­mació pri­vi­le­gi­ada i l’experiència de molts anys, anar a caçar bolets deu ser una afició tan salu­da­ble com deli­ci­osa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia