La Carme, absolta, Terri

El bata­llar més sem­blant al de les tri­bus polítiques és el de les famílies cul­tu­re­tes. Més sang, més barbàrie i més mala folla que a la pan­ta­lla de Sit­ges. Impos­si­ble des­xi­frar les raons del mata­de­go­lla. Si et toca t’ha tocat. L’actual junta direc­tiva del PEN Català ha deci­dit recórrer con­tra l’abso­lució de Carme Are­nas, expre­si­denta que l’ante­rior junta va acu­sar d’apro­pi­ació inde­guda. Are­nas ha estat absolta i els acu­sa­dors, con­dem­nats a cos­tes, però diuen que això no és pro­blema, que ja ho tenen apro­vi­si­o­nat. Ja ho veu­rem. Per acu­sar-la van con­vo­car una assem­blea en què la majo­ria es va creure la junta. Com és que ara, amb una sentència abso­lutòria, no han por­tat el recurs a con­si­de­ració? Per què no han votat si l’empas­ti­fada és de la junta ante­rior i no han pro­vat els fets després de cinc anys? Deia l’àvia Neus que pedra fora de la mà no se sap on va a parar. Aquesta impacta en el crèdit pro­fes­si­o­nal i la vida per­so­nal de Carme Are­nas. Com es repara el descrèdit? Quant més en volen cau­sar ara, que ja tin­guin apro­vi­si­o­nats els diners per si tor­nen a per­dre? Vint-i-un socis, entre ells el mala­gua­nyat Josep Maria Ter­ri­ca­bras, van dei­xar l’orga­nit­zació en posar Are­nas en el punt de mira. En Terri, que sobre­po­sant-se a la malal­tia li va fer cos­tat fins al final en el judici, esta­ria molt con­tent de l’abso­lució. Me l’ima­gino qua­li­fi­car el recurs que ni s’ha votat, però s’ha apro­vi­si­o­nat! Que era difa­mació, per­se­cució i acar­nis­sa­ment, ell ja ho tenia clar.