Correllengua del Camp

El Camp de Tarragona és una complexa amalgama d’interessos i de múltiples realitats. Algunes interactuen entre si, mentre que la majoria s’ignoren i fan via cadascuna pel seu costat malgrat conviure en el mateix espai i temps. Això fa del Camp una babel heterogènia que malda per articular-se al voltant d’una identitat compartida, amb un cert sentit conceptual i estratègic i amb un caos absolut a efectes pràctics i funcionals. Hi ha diversos factors que donen un certa coherència i cohesió a aquesta idea abstracta del Camp, emocionalment encara molt difusa, com són per exemple l’ombra de Barcelona i la seva àrea metropolitana, la Costa Daurada i Port Aventura com a referents turístics de primer nivell, la indústria química, amb totes les seves derivades i contradiccions, i un potencial encara per explotar en l’àmbit de les infraestructures amb el port i l’aeroport com a punta de llança, entre d’altres.

En aquest tetris, amb una certa voluntat cosmopolita del Camp, s’hi han d’anar encaixant totes les peces, i aquí emergeixen grans oportunitats i enormes amenaces. Per a tots i per a tothom, també per a la nostra llengua, el català.

En aquest escenari incert de construcció de la realitat compartida del Camp, la cultura hi té un paper fonamental com a vector de connexió, i la llengua no n’està pas al marge i acabarà jugant-hi un paper estratègic. Actualment al Camp hi conviuen moltes realitats sociolingüístiques en certa harmonia. Tanmateix només una llengua acabarà tenint un paper determinant i esdevindrà de manera orgànica la llengua de referència compartida i, per tant, d’ús majoritari intern, i amb funcions de representativitat de cara enfora.

És vital que aquest espai predominant com a llengua comuna l’ocupi el català, que és la llengua autòctona i pròpia del Camp. Avui no som aquí, ni de bon tros. El castellà és en molts casos la llengua de referència i d’ús habitual, per no dir exclusiu, en molts àmbits d’interacció social del Camp, també en l’àmbit públic.

Cal una clara consciència ciutadana i una inequívoca voluntat política perquè el català esdevingui la llengua a partir de la qual es vertebri la realitat socioeconòmica del Camp. Si no fem res de forma urgent i decidida, el castellà ocuparà de manera natural aquesta posició de privilegi.

A Reus, un grup de persones de la societat civil, sensibilitzades per la problemàtica del català, s’han autoorganitzat en una associació que promou i fomenta l’ús del català, i estan gestionant el #CorrellenguaReus, una iniciativa popular a la qual ja s’han adherit més de 150 entitats de la ciutat, incloent-hi la comunitat educativa amb totes les escoles i instituts públics i concertats.

En altres pobles i viles del Camp també s’organitzen correllengües. Seria interessant que alguna entitat supramunicipal ajudés aquestes iniciatives locals a agafar dimensió i volum per fer un Correllengua del Camp que ajudi a sensibilitzar sobre la importància de fer del català la llengua de referència d’aquesta realitat que no pot ser només econòmica sinó que ha de ser, necessàriament, social i cultural. Hi tenim molt a dir!