Mirades
Tomàs Sobrequés, ciutadà de Girona
El músic i pedagog Lluís Brugués ha recuperat la vida i obra d’un ciutadà que va ser mestre, músic i empresari
Editorial Base ha publicat El ciutadà Sobrequés, un llibre del doctor en pedagogia i músic Lluís Brugués, que ha estat director del Conservatori de Música Isaac albéniz i professor de la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG, on ha dirigit cursos de postgrau en educació musical. Lluís Brugués i Agustí (Bordils, 1949), també amb una llarga i dilatada carrera damunt dels escenaris com a membre, entre altres formacions, de Setson, fa una excel·lent tasca de divulgació i recuperació de músics gironins.
El ciutadà Sobrequés és Tomàs Sobrequés i Masbernat (1878-1945), un gironí il·lustre pare de l’historiador i professor Santiago Sobrequés i Vidal i avi dels germans Jordi, Jaume, Maria Dolors, Calaia, Mariona i Tomàs Sobrequés Callicó. Nascut al barri de Pedret de Girona, va ser un personatge clau i motor de la vida musical gironina de les quatre primeres dècades del segle XX. Va ser mestre i músic, gran instrumentista de violoncel, però també va ser compositor, director de la revista musical Scherzando, de gran influència en els ambients artístics d’arreu de Catalunya, i també promotor musical i empresari, ja que va impulsar La Casa de Música Sobrequés, creada a començaments del segle passat, que va sobreviure no sense problemes a la desfeta del 36 i que va continuar a la Rambla de Girona fins a la Transició, dirigida pels seus fills Santiago i Elvira Sobrequés.
Tomàs Sobrequés va dirigir el Cor del Centre Republicà, tot i que ell sempre va tenir simpatia per la Lliga. I va fer una gran feina pedagògica a l’Escola Normal de Magisteri, on també treballava la seva dona, Dolors Vidal. Va ser un gran amic de Prudenci Bertrana, Juli Garreta, Xavier Montsalvatge, Carles Rahola, Miquel de Palol i Josep Tharrats, entre altres, a la seva Girona natal. Però també va tenir grans amistats amb músics de l’època que, en un nombre superior als dos-cents, va portar a actuar a Girona, entre els quals figuren Enric Granados Xavier Cugat, Barrientos, Cassadó, Manén, Rubinstein i Pau Casals. I va ser amic i va guiar mestres gironins com Francesc Civil, Josep Baró Güell, Josep Viader, mossèn Francesc Geli i Joan Guillaume.
Com és que una personalitat així, que va marcar la vida de la ciutat des del punt de vista musical, sigui avui en dia tan desconeguda? Lluís Brugués ho atribueix a l’any de la seva mort, el 1945, després de la guerra i en una postguerra duríssima, quan no era temps d’homenatges i encara es recordava d’amagat l’execució de Carles Rahola. També ho atribueix a la rellevància ciutadana que va tenir el seu fill, Santiago Sobrequés, com a professor però sobretot com a historiador il·lustre. En tot cas, aquest llibre ve a treure de l’oblit la figura de Tomàs Sobrequés i Masbernat, format musicalment a l’escolania de la catedral i més endavant a Barcelona, on va estudiar violoncel amb Bonaventura Dini i harmonia, contrapunt i fuga amb Enric Morera. Un llibre molt interessant per la figura del seu protagonista i perquè ens explica la ciutat en aquells anys en què Albert de Quintana i de León li va dedicar, el 1924, un article a El Autonomista que va titular “El ciutadà Sobrequés”, d’on ve el títol del llibre de Lluís Brugués.
