Viure en els baixos comercials

Que un local catalogat com a comercial es transformi en un pis és un símptoma doble: d’una banda, de l’emergència d’habitatge i, d’una altra banda, de la regressió imparable que pateix el comerç tradicional, la botiga de barri. Cap dels dos problemes és nou, però sí que ho és la lectura que comencen a fer-ne les persones amb capacitat de prendre decisions, que està canviant. Alguns ajuntaments, tradicionalment poc favorables a tocar l’espai reservat al comerç, comencen a abordar el problema dels locals buits com el que és: un canvi estructural irreversible. Aleshores és quan es poden adoptar polítiques de revitalització enfocades als eixos comercials i plantejar-se desacomplexadament afavorir canvis d’usos en altres parts de la localitat. D’altra banda, i pel que fa a l’atac del problema de l’habitatge, també s’ha arribat a un estadi de tal gravetat que cap iniciativa, per petita que sigui, es descarta. Segurament perquè cada cop és més evident que no hi ha una fórmula màgica, que tot suma. Convertir baixos comercials és això: una mesura d’impacte limitat, un gra de sorra, però que pot ajudar, sobretot a algunes localitats.

A més a més, el pas a l’acció per part de les administracions en aquest tema és necessari perquè, fins ara, la seva passivitat ha afavorit l’aparició d’infrahabitatge i pisos il·legals, que poden comportar riscos per a la seguretat de les persones que hi viuen. Per no parlar de les situacions d’aprofitament roí de la desesperació d’algunes famílies per part d’oportunistes.

Dit això, resulta difícil no caure en l’error d’interpretar el que està passant com una pugna entre habitatge i comerç, en què el primer es menja el segon; en altres paraules, que estem disposats a sacrificar una botiga per guanyar un pis. Però no és això, el comerç està canviant de paradigma i els hàbits de compra són ara més digitals i la botiga tradicional té problemes per competir amb les grans superfícies. Si el comerç està sent devorat no és per l’habitatge. El que sí que sembla evident és que tant l’un com l’altre reclamen atenció i decisió per part dels governs.