Conseqüències d’un full

Els clients d’un gran magatzem de Zuric es van trobar l’altre dia amb una desagradable sorpresa. Quan anaven a passar la porta els van donar un full que deia: “La vostra presència en aquest establiment no és ben vista. Si no l’abandoneu immediatament, us exposeu a ser perseguits judicialment per atemptat a l’ordre públic. Signat: la Direcció”.

Ha de ser molt fort, que una persona disposada a gastar-se els diners en un magatzem rebi una bufetada semblant.

Us donaré l’explicació. Dos dies abans, algú havia “sembrat” el magatzem amb ratolins blancs i bombes fètides; segons sembla, era una forma de protesta d’un grup radical de joves anticonsumistes, que ataquen aquest magatzem perquè presenta les últimes novetats vestimentàries i s’hi concentra el que en dèiem la joventut “in”. Tement-se una nova manifestació el dissabte la direcció de l’empresa volgué avançar-se fent que el personal distribuís aquests fulls a les persones decidides a forçar l’entrada.

L’operació no funcionà pas com un rellotge suís, perquè pel que sembla els empleats no van tenir gens d’encert a distingir els possibles manifestants dels clients de bona fe. Fins i tot dos diputats van rebre el full amenaçador. Alguns dels visitants van adreçar-se a la direcció a protestar.

La idea dels magatzems va tenir, a més, una conseqüència imprevista. Alguns dels pertorbadors en potència, en trobar-se amb el full a les mans, van tenir l’acudit de córrer a fer-ne centenars de fotocòpies i ells mateixos els distribuïen als que s’acostaven a l’establiment, de manera que van col·laborar decisivament en el fracàs de vendes, que és el que realment volien.

És possible una interpretació maliciosa del desastrós repartiment de fulls per part del empleats? Era una manera deliberada d’escampar tota mena de visitants i estalviar-se la feinada del dissabte? O una forma de protesta anti-empresarial?

És evident que un empleat no es pot adreçar a cada visitant que passa la porta preguntant-li: “Escolti, vostè ve a comprar o ve a tirar bombes fètides? Si ve a fastiguejar, tingui aquest paper, i si no, perdoni”. O potser sí que és això el que calia fer. Però per a prendre decisions tan lògiques es necessita sovint molta imaginació.

Jo crec que el que es planteja és la insuperable dificultat de qualificar la gent per l’aparença. Com sabrem qui són els pertorbadors? Els qui duen barba o el qui van ben peladets? Els qui entren molt decidits o els qui s’esquitllen tímidament?

Els prejudicis sempre han provocat errors, i a vegades crims. Hem d’acceptar que ningú no és pertorbador fins que no pertorba.

Penso que, en el fons, el repartiment general dels fulls ha estat una excel·lent lliçó cívica que ens han donat els empleats del magatzem suís. No s’han volgut fer còmplices d’una discriminació temerària.