Gràcies per acabar, Pilar

Agre­dir la paraula, ni que sigui la de la Pilar Rahola, que a mi per­so­nal­ment em car­rega molt, és into­le­ra­ble. Agre­dir la paraula, ni que sigui la de la Pilar Rahola, tan ali­ne­ada en el con­flicte a favor d’Israel i que a mi em car­rega més quan esplaia aquesta dèria, és into­le­ra­ble. Vana­glo­riar-se de l’agressió a les xar­xes com se n’ha vana­glo­riat l’OJS (Orga­nit­zació Juve­nil Soci­a­lista del Vallès Ori­en­tal i el Baix Mont­seny), a més de ser into­le­ra­ble, és de ser curt de gam­bals. No saber enten­dre ni per­ce­bre el resul­tat real de les teves into­leràncies i exhi­bir-te com un paó, con­vençut que has acon­se­guit sus­pen­dre l’acte quan només l’has inter­rom­put una estona, et deixa en pit­jor posició que a una into­le­rant rata sàvia. Com tots els que escri­vim, la Rahola en posa negre sobre blanc algu­nes que molts d’altres tro­bem de l’alçada d’un cam­pa­nar. El dia que Neta­nyahu va assas­si­nar el líder de Hez­bol·là, una piu­lada de la peri­o­dista em va gene­rar vòmits i mal de ven­tre. “Ha mort Has­san Nas­ra­llah. Avui el món és una mica millor”, escri­via. Sovint no paeixo la paraula de la Rahola, que, a més, xerra molt, com és públic i notori. Però és into­le­ra­ble que l’agre­dei­xin com la varen agre­dir a la Gar­riga. Pot­ser ja no n’hi ha prou amb con­dem­nar. Comen­cem a neces­si­tar un cens públic d’agres­sors i agres­si­ons. Gràcies, en tot cas, Pilar, per haver-te recom­post i haver aca­bat la con­ferència. Per més bes­ti­e­ses (segons el meu gust) que digues­sis.