La música torna a sonar al Big Ben

La dis­co­teca Big Ben de Golmés és més que una ins­ti­tució a les ter­res de Ponent: és el tem­ple on diver­ses gene­ra­ci­ons de ponen­tins van conèixer el cel i el pecat. És una bella i dolo­rosa cica­triu de joven­tut. Una marca inde­le­ble que ha que­dat incrus­tada en la iden­ti­tat col·lec­tiva de les ter­res de Lleida. I, com tots els tem­ples memo­ra­bles de les mito­lo­gies extin­gi­des, fins i tot men­tre ha estat tan­cat i aban­do­nat la seva pode­rosa presència a l’entrada de Molle­russa encara feia tre­mo­lar el cor, encon­gia l’ànima i impo­sava en el via­nant un silenci devot pels records que havien que­dat atra­pats dins d’aque­lles parets.

Fins dis­sabte pas­sat. La dis­co­teca va reo­brir aquest 5 d’octu­bre, més d’una dècada després d’haver tan­cat. La festa va reu­nir un públic nombrós i hete­ro­geni: antics vam­pirs de la nit dels vui­tanta que tor­na­ven a les pis­tes de ball amb l’ale­gria i les mar­ques de guerra de qui torna d’una bata­lla cru­enta amb el pas del temps, al cos­tat de noves gene­ra­ci­ons, encu­ri­o­si­des per la lle­genda i ple­na­ment moti­va­des per ali­men­tar el seu banc d’experiències i els seus comp­tes d’Ins­ta­gram amb aque­lla fusió de gintònics, llums, deci­bels i mira­des còmpli­ces.

Per a qui no cone­gui el Big Ben, la dis­co­teca, inau­gu­rada l’any 1976, es va con­ver­tir en el gran cen­tre d’oci de les ter­res de Lleida fins a mei­tat dels noranta. Va ser el punt de tro­bada inter­clas­sista de joves de pobles i ciu­tats dis­per­sos al llarg de més de trenta-cinc anys, i va ser l’ori­gen (i a vega­des la fi) de mol­tes pare­lles de pro­cedència muni­ci­pal i social diversa: al Big Ben no s’hi anava a ballar o a lli­gar, sinó a cohe­si­o­nar el ter­ri­tori. En els seus moments estel·lars, els làsers flu­o­res­cents de la dis­co­teca atre­ien jovent del Camp de Tar­ra­gona, la Cata­lu­nya Cen­tral i la Franja, i es con­ver­tia a les nits en una petita i densa Las Vegas amb capa­ci­tat per aten­dre cinc mil noctàmbuls

La tirada que va aga­far l’oci noc­turn de la ciu­tat de Lleida i un canvi en els hàbits dels joves la va anar apa­gant a poc a poc, i va sub­sis­tir durant uns quants anys cen­trant-se en el negoci adjunt de res­tau­rant de casa­ments i bate­jos. Fins que el 2015, i després d’uns intents pre­vis de reac­ti­var la dis­co­teca apel·lant a la nostàlgia, el com­plex va tan­car els llums i va reco­llir els alta­veus.

Ara, uns nous pro­pi­e­ta­ris s’han pro­po­sat reflo­tar el negoci amb un pro­jecte que pre­veu una ober­tura gra­dual de la dis­co­teca (de moment, tor­narà a obrir el 31 d’octu­bre, el 9 de novem­bre i els dies 5, 7 i 25 de desem­bre), men­tre que cap a Cap d’Any podria posar-se en marxa el res­tau­rant i les veles exte­ri­ors per a la cele­bració d’esde­ve­ni­ments.

A vega­des, quan tot sem­bla aca­bat, algú engega l’equip de so i la música torna a sonar. El Big Ben acaba de fer un ho tor­na­rem a fer de lli­bre. Diguin el que diguin, aquest país té ganes de festa.