‘Micromanagement’

El micromanagement és un sistema de gestió, segurament més present del que pensem, en què els directius exerceixen un control excessiu sobre els equips o les persones que tenen al seu càrrec. Per tant, aquest sistema crea una situació en la qual els col·laboradors de l’empresa perden gairebé tota la seva autonomia. El micromanagement acostuma a tenir lloc en entorns on no hi ha confiança. És a dir, on els directius pensen que són les úniques persones capaces de garantir que certes coses passin. Controlar costos, fer les feines d’una determinada manera o el que sigui. Lògicament, les persones que són víctimes d’aquest nefast mètode de gestió acaben cremades, frustrades o desil·lusionades.

Els directius que practiquen el micromanagement, d’una manera o altra, pensen que són éssers superiors. No només perquè cobrin més o perquè tinguin un despatx més gran, sinó perquè estan convençuts que tenen la raó. I que la seva manera de veure les coses és l’única possible. No accepten la discrepància, ni encara menys la dissidència. Volen un món unilateral que s’adapti exactament als seus gairebé divins dictats. Són persones que encara poden pronunciar frases com “a vostè no li pago perquè sigui creatiu sinó perquè faci el que ha de fer i prou” o “aquí les coses es fan així perquè ho dic jo”.

Ingenus de nosaltres, ens pensàvem que aquest vell estil de management estava gairebé extingit, però dia rere dia descobrim que, ben al contrari, ha revifat de forma sorprenent. Els nous temps d’autoritarisme postdemocràtic i d’auge de l’extrema dreta, probablement, li donen ales. No és difícil trobar micromanagers, fins i tot en empreses que haurien d’haver desterrat aquest mètode de forma definitiva. Tot torna, en alguns casos per desgràcia. Per fer front al micromanagement cal un canvi d’actituds rotund. Cal abraçar el macromanagement o qualsevol forma de gestió que cregui profundament en la iniciativa de les persones i en la capacitat d’autogovern més enllà de jerarquies buides o d’organigrames ridículs. L’extrema incertesa del món on vivim fa que necessitem estructures i actituds flexibles i adaptables si volem fer-hi front. Amb rigideses només aconseguirem paràlisi.

En els darrers temps diversos autors, consultors i experts de talla internacional han proposat alguns models evolucionats que poden ser útils per a les empreses que vulguin combatre el micromanagement. Gent com Frederic Laloux, Gary Hamel o els de Corporate Rebels ens donen lliçons sobre el tema que cal tenir en compte. És important, per exemple, que les organitzacions siguin capaces d’organitzar-se de la forma més flexible possible, més enllà d’estructures piramidals i hipercentralitzades que ho paralitzen gairebé tot. Cal incorporar la iniciativa dels empleats al propòsit comú de l’empresa. No serveix de res tenir un gran propòsit si totes les grans decisions es prenen a dalt de tot i es “comuniquen” graciosament a la gent. Cal cedir autonomia a persones i equips per tal que puguin considerar la seva feina una cosa pròpia i no imposada. Cal fer moltes coses que no són fàcils però que són absolutament necessàries.

Hi ha molts països o cultures que ens porten avantatge. El nord d’Europa, en general, o les costes estatunidenques. Però fins i tot algunes ciutats xineses estan començant a abraçar models de management molt interessants. Europa no es pot quedar quieta si no vol perdre influència en un món on els actors principals no malgasten el seu temps. Necessitem un management a l’europea, modern, plural, que doni lliberat a la gent per pensar, actuar, experimentar i proposar.

Tres idees clau: primera, cal construir el propòsit entre tots, mai pot ser una tasca exclusiva de la direcció. Segona, cal repensar la nostra estructura organitzativa comptant amb els suggeriments de tothom. Cal demanar a la gent com volen organitzar-se per funcionar millor i fer-los cas. Tercera, cal construir entorns laborals sense por, on la gent pugui ser ella mateixa i deixar de portar una màscara que amagui el seu vertader jo. Les empreses amb por tenen els dies comptats. Amb la por no s’arriba enlloc, i hi ha organitzacions que semblen actuar completament al contrari, dissortadament.

Canviarà tot això, la IA? Doncs segons alguns experts pot ajudar a fer-ho. Segurament les màquines tenen i tindran molts defectes, però potser, en alguns temes, tindran més virtuts que els humans: actuar sense vanitat, per exemple.