Cultura mil·lenària

Després de tres anys de sequera sense precedents, el Penedès ha viscut enguany una collita escassa marcada per l’aparició d’un mosquit que ha accelerat les imatges de tardor al paisatge de les vinyes. Però, malgrat això, l’interès pel vi i els escumosos no cessa. Les activitats i experiències enoturístiques tenen cada cop més seguidors: cada any creix el nombre de visites als cellers i les activitats enogastronòmiques organitzades pel sector es tanquen amb èxit de públic, molt sovint per sobre de les expectatives.

Fa uns dies vam veure l’èxit de la Nit de Verema de Corpinnat, i ara és el Cavatast, que ha tancat una nova edició amb èxit d’assistents. Aquest esdeveniment que uneix els caves amb tastos gastronòmics continua posant Sant Sadurní a totes les agendes d’activitats lúdiques i festives, després de gairebé 30 anys de la primera edició. D’aquesta manera, el Penedès recupera, un any i un altre, un aparador per al vi escumós que ha identificat la comarca al llarg de l’últim segle.

En l’enquesta que els organitzadors del Cavastast van fer amb més de 400 assistents de l’última edició es confirma que un 30% del públic del Cavatast d’aquest any hi assistia per primera vegada. La xifra és interessant perquè demostra que el cava genera interès en públic nou, però també perquè el 70% dels assistents repeteixen. El projecte s’ha consolidat i ha servit per inspirar noves iniciatives al llarg de tots aquests anys. Han nascut nous projectes que han maridat vins amb cultura, vins amb gastronomia, vins i paisatge... I, de mica en mica, el Penedès s’ha convertit en un referent en la creació d’oferta enoturística de Catalunya. Ha estat un banc de proves sense precedents i, de ser una zona completament rural, ha passat a generar noves oportunitats d’oci i entreteniment basades en la cultura del vi.

És així, gota a gota, que el Penedès va donant valor als seus productes: passejades entre vinyes, rutes en helicòpter, rutes de la pedra seca, trobades gastronòmiques, tastos de productes de la zona, concerts en cellers o entre vinyes, sopars a la fresca en entorns idíl·lics... Totes les propostes imaginables o no perquè els cellers, cada vegada més, obren les portes a les demandes dels clients i s’adapten a les seves necessitats; i les masies de turisme rural s’alien amb els cellers com a companys de viatge en aventures que, cada cop més, troben el seu públic.

Però, què passa si les vinyes pateixen sequeres extremes o plagues que deixen la collita sota mínims? Els pagesos se’n ressenten, els elaboradors se’n ressenten, el comerç se’n ressent... De moment, els clients no han identificat els problemes de producció amb una crisi en l’oferta d’oci i entreteniment basat en la cultura del vi. Però si aquestes experiències destaquen el valor d’una tradició mil·lenària, necessitem garantir que la tradició es mantingui.