Illa i les incoherències del 12-O

Salvador Illa serà avui als actes del 12 d’octubre, inclosa la desfilada militar, una decisió que inscriu en el seu plantejament de recuperació de relacions institucionals, de girar full, de tornada a una pretesa normalitat consistent a reinserir Catalunya en el marc autonòmic. El president se’n fa un tip, de proclamar que governa per a tots els catalans, però amb la seva presència avui a Madrid ni representa el català nacionalista –l’ostentació d’espanyolisme que és el 12-O no necessita més explicacions– ni tampoc el català d’esquerres. Perquè el 12-O és una festa que commemora i enalteix el record d’Espanya conqueridora i potència colonial. I poc encaix en l’esquerra pot tenir una etapa colonial de l’Estat espanyol a Amèrica absolutament extractiva i que va derivar en un genocidi. Aquests efectes no poden ser reparats però podrien haver estat motiu de disculpa, i no és el cas. L’últim exemple, la negativa de la monarquia espanyola a la petició de Mèxic que demanés perdó pels abusos, ha arrossegat l’executiu a una descortesia institucional. Avui, Illa compartirà tribuna amb qui no s’ha volgut disculpar, però, tant com la presència d’algú que es reivindica d’esquerres en un acte d’exaltació colonialista, sobta el silenci còmplice dels dos partits que el van investir, ERC i els Comuns. Salvador Illa no enganya. Més enllà de la contradicció que comporta ser en l’acte d’avui i liderar un partit d’esquerres –extensiva a tot el PSOE, incapaç de reformar el 12-O o, directament, eliminar-lo del calendari de festius–, en els últims anys l’ara president de la Generalitat ha ofert mostres que el seu model de Catalunya és el d’una comunitat autònoma més de l’Estat espanyol. Per tant, la presència d’Illa avui a Madrid no és fruit d’un gest ni d’una tàctica. Respon a una convicció, a una decisió coherent amb el seu ideari polític basat en una visió restrictiva del marc constitucional. Però també és la Constitució Espanyola la que empara la iniciativa parlamentària que ha aprovat una llei d’amnistia –votada pel PSOE i pel PSC– que és boicotejada sistemàticament per instàncies judicials sense que la veu de protesta de Salvador Illa s’hagi sentit contundent. Per exemple, ahir mateix, amb motiu de l’obertura de l’any judicial.