Som 10 milions
No, perquè no
Els polítics obren la porta a permetre una central hidroelèctrica que agafaria aigua de la Baells, tot i que fa dos anys, amb menys informació, s’hi van negar.
Volen fer una central hidroelèctrica reversible a la Nou de Berguedà, en uns prats on ara hi pasturen vaques. El projecte fa un parell d’anys que ressona: l’empresa madrilenya Capital Energy va impulsar-lo en una fase inicial; i ara s’hi suma l’energètica pública austríaca Verbund, que està disposada a posar-hi diners i gestionar la infraestructura, un cop estigui en marxa. A aquest còctel d’ingredients, se n’hi podria sumar un altre: L’Energètica, l’operadora d’energia verda que penja de la Generalitat, està interessada a invertir-hi. Ara com ara, diuen que no ho tenen decidit i que l’únic que han fet és temptejar el territori. Segons defensen, si els veïns s’hi oposen, no s’hi implicaran. Però el cert és que ja hi ha hagut reunions amb agents de la zona, i l’operadora catalana s’ha assegut al mateix cantó de taula que Capital Energy i Verbund.
Anem a pams, però. La central hidroelèctrica reversible és una bassa artificial que agafaria aigua del pantà de la Baells per generar energia elèctrica. Als ecologistes els esgarrifa que s’estudiï en temps de sequera. Però els promotors al·leguen, d’entrada, que no agafaran aigua del pantà si està per sota del 20%.
Els grups que lideren el front contrari són, ara com ara, el Grup de Defensa de la Natura al Berguedà –el principal motor ecologista de la zona– i la Plataforma Antiincineradora de Cercs –que es va constituir fa uns anys per organitzar la guerra contra la planta que es volia fer a la central tèrmica de Cercs–. Per a tots dos, l’essència de la central de la Nou és la mateixa que fa dos anys, però miren amb preocupació el que passa als despatxos polítics.
El 2022 el Grup de Defensa va presentar una moció al ple del Consell Comarcal del Berguedà per forçar una presa de posició de tots els grups en relació amb la central de la Nou. El govern d’aleshores –format per Junts, el PSC i les agrupacions independents d’Avià i Bagà– va abstenir-se al·legant que no hi havia prou informació sobre el projecte i refusant dir un “no, perquè no”. La negativa, en canvi, va ser rotunda al banc de l’oposició: ERC i la CUP van posar-s’hi de cul i van criticar l’opacitat dels promotors i l’essència del projecte. Ara, però, l’escenari ha canviat.
ERC ja no diu que no. Tampoc diu que sí, però per primera vegada obre la porta a estudiar-ho. Als republicans, els transmet confiança la idea que s’hi impliqui l’energètica pública austríaca i, sobretot, la catalana. La CUP, per la seva banda, està debatent-ho internament i, tot i que encara no són a la pantalla d’ERC, l’arribada de nous agents els ha fet replantejar la seva posició del 2022.
Tot plegat ha despertat, de nou, les alarmes de l’ecologisme, que se’n fa creus. Si ara es tornés a presentar la moció del 2022, el projecte no es rebutjaria. La idea és la mateixa, però amb nous capitans. I l’hemeroteca evidencia que, darrere dels titulars i d’algunes declaracions polítiques del 2022, hi havia poca cosa.
Als despatxos queda clar que no hi haurà escarafalls. Al carrer, ja ho veurem.