Illa a Madrid, a mi em fa sentir malament

No vull fer propaganda, només expressar un sentiment: veure el president de la nostra Generalitat –que estic convençut que ho vol ser de tots i deu tenir bona intenció (com molts dels seus o dels qui li donen suport)– representant-nos institucionalment en la demostració militaritzada del 12-O a Madrid, amb el rei que va fer els discursos de l’octubre del 2017, que estan ben enregistrats, em fa sentir malament. I, com a mi, a molts. Imagino que ell, n’Illa, deu ser bona persona, segur!, però representa una nació mil·lenària molt maltractada per Espanya: certament, va defensar el menyspreable 155, no es va alçar per l’empresonament polititzat del seu predecessor i de consellers del govern català, i juga amb les aigües tèrboles i tèbies per liderar el país. Fa equilibris dignes d’un circ amb l’egoisme malaltís de moltes comunitats (que són dels seus) i amb els qui directament exerceixen i disseminen l’odi anticatalà: els unionistes de dretes. En fi: quina tristor! Ens calen líders valents, coratjosos, que parlin clar i assumeixin què representen. President, no ens vengui, lideri una petició que té força a veure amb els drets humans bàsics i els drets civils i polítics.