Més paciència amb la L

Un fami­liar ha apro­vat l’exa­men pràctic de con­duir, així que ja té el famós car­net. Ha apro­vat a la pri­mera opor­tu­ni­tat i sense abu­sar de les pràcti­ques, un fet que pot con­tri­buir a pen­sar que té traça, amb això del volant i la cir­cu­lació. Va arri­bar a la majo­ria d’edat fa tan sols qua­tre mesos, així que no es neces­sita més que mirar-li el ros­tre per enten­dre que es tracta d’un con­duc­tor novell. Per si no fos sufi­ci­ent, també du la L que el delata. Doncs mal­grat no pot donar més pis­tes per tal que enten­guem que estem davant un con­duc­tor que tot just s’estrena com a tal, és increïble la poca paciència que, en ter­mes gene­rals, té la gent. Que hi ha per­so­nes que sem­bla que rebran un taló si acon­se­guei­xen posar-los ner­vi­o­sos. Són els que s’abra­o­nen sobre el seu propi clàxon si el novell de davant triga més de cinc segons a incor­po­rar-se a una rotonda o a una via ràpida, o els que no li per­do­nen que se li cali el vehi­cle, o aquells altres que no poden per­dre un minut de la seva vida espe­rant que l’inex­pert l’encerti amb l’apar­ca­ment, o els que acce­le­ren per avançar-los en una via d’un únic car­ril, arri­bant a posar tot­hom en perill. És que fins i tot hi ha qui els retreu que van a 30 per hora en un car­rer on, com a màxim, es pot anar a 30 per hora, però l’altre neces­sita córrer perquè arriba tard a la feina. Sem­pre he pen­sat que els que es com­por­ten de forma tan impa­ci­ent mai no van arri­bar a ser novells, o que quan els con­duc­tors vete­rans de l’època mos­tra­ven la seva cara més imper­ti­nent, es van pro­me­tre que la seva ven­jança con­sis­ti­ria a pagar les males esto­nes vis­cu­des amb els futurs con­duc­tors. El que sovint obli­dem és que molt pro­ba­ble­ment tots aquests con­duc­tors que duen la L sovint estan com­plint al peu de la lle­tra un regla­ment que han demos­trat conèixer en un exa­men que la majo­ria ja no apro­varíem.